El Doctor

 

El Doctor és el personatge principal de la sèrie de televisió de ciència-ficció de la BBC Doctor Who, tot i que també apareix en una gran varietat de novel·les derivades, drames de ràdio i tires còmiques connectades amb la sèrie.

Fins ara, catorze actors han interpretat el paper del Doctor de manera oficial (incloent-hi la pel·lícula de 1996). Aquest canvi s’explica dins la sèrie introduint el concepte de regeneració. Diversos altres actors han representat aquest personatge. Jodie Whittaker interpreta el paper de la catorzena encarnació del Doctor com a Tretzè Doctor, la primera vegada que el Doctor és interpretat per una dona (sense comptar el Comic Relief: “The Curse of the Fatal Death”).

El personatge del Doctor originalment estava cobert de misteri. Tot el que se’n sabia al principi de la sèrie era que es tractava d’un viatger extraterrestre, excèntric, molt intel·ligent, que lluitava contra la injustícia mentre explorava el temps i l’espai en una màquina anomenada TARDIS. La TARDIS és una nau que té molt més espai en el seu interior que el que mostra en el seu exterior. Degut a un error irreparable en el seu sistema de camuflatge, la TARDIS del Doctor manté la forma d’una cabina telefònica de la policia dels anys 50.

El Doctor és un Senyor del Temps original del planeta Gallifrey i té la capacitat de regenerar el seu cos quan aquest es troba proper a la mort, cosa que ha permès canviar l’actor principal al llarg dels més de 50 anys de la sèrie. El Doctor ha realitzat aquest procés més de dotze vegades i cada encarnació tenia les seves pròpies peculiaritats i habilitats. Aquí teniu un llistat dels actors que han interpretat el Doctor:

  • Primer Doctor, interpretat per William Hartnell (1963–1966, 1973), per Richard Hurndall (1983) i per David Bradley (2017)
  • Segon Doctor, interpretat per Patrick Troughton (1966–1969, 1973, 1983, 1985)
  • Tercer Doctor, interpretat per Jon Pertwee (1970–1974, 1983, 1993)
  • Quart Doctor, interpretat per Tom Baker (1974–1981, 1983, 1993)
  • Cinquè Doctor, interpretat per Peter Davison (1982–1984, 1993, 2007)
  • Sisè Doctor, interpretat per Colin Baker (1984–1986, 1993)
  • Setè Doctor, interpretat per Sylvester McCoy (1987–1989, 1993, 1996)
  • Vuitè Doctor, interpretat per Paul McGann (1996, 2013)
  • Doctor de la Guerra, interpretat per John Hurt (2013)
  • Novè Doctor, interpretat per Christopher Eccleston (2005)
  • Desè Doctor, interpretat per David Tennant (2005-2010, 2013)
  • Onzè Doctor, interpretat per Matt Smith (2010-2013)
  • Dotzè Doctor, interpretat per Peter Capaldi (2013-2017)
  • Tretzè Doctor, interpretada per Jodie Whittaker (2017-20??) – Vigent

Altres actors han interpretat al Doctor, en més d’una ocasió. Alguns actors coneguts que han interpretat el Doctor són Peter Cushing en les pel·lícules Dr. Who and the Daleks (1965) i Daleks – Invasion Earth 2150 AD (1966), Rowan Atkinson, Hugh Grant i tres altres actors a l’especial pel Comic Relief “The Curse of Fatal Death” on, tots cinc, interpreten al Novè, Desè, Onzè, Dotzè i Tretzè Doctors. També hi ha David Bradley que interpreta a William Hartnell (l’actor del Primer Doctor) en el docudrama An Adventure in Space and Time, que no seria una altra versió del Primer Doctor, però n’és evident la seva relació. A part d’aquests actors, n’hi ha un grapat que interpreten un seguit d’altres encarnacions del Doctor producte de regeneracions ambigües i al·lucinacions que són el Vigilant, interpretat per Adrian Gibbs, el Valeyard, interpretat per Michael Jayston, el Doctor Meta-Crisi, interpretat per David Tennant, el Senyor dels Somnis, interpretat per Toby Jones i el Conservador, interpretat per Tom Baker.

  • Dr. Who, interpretat per Peter Cushing (1965, 1966)
  • Novè Doctor Alternatiu, interpretat per Rowan Atkinson (1999)
  • Desè Doctor Alternatiu, interpretat per Richard E. Grant (1999)
  • Onzè Doctor Alternatiu, interpretat per Jim Broadbent (1999)
  • Dotzè Doctor Alternatiu, interpretat per Hugh Grant (1999)
  • Tretzè Doctor Alternatiu, interpretada per Joanna Lumley (1999)
  • William Hartnell del docudrama, interpretat per David Bradley (2013)
  • El Vigilant, interpretat per Adrian Gibbs (1981-1982)
  • El Valeyard, interpretat per Michael Jayston (1986)
  • Doctor Meta-Crisi, interpretat per David Tennant (2008)
  • Senyor dels Somnis, interpretat per Toby Jones (2010)
  • El Conservador, interpretat per Tom Baker (2013)

Durant la història de la sèrie s’han realitzat revelacions controvertides sobre el Doctor. Al serial “The Brain of Morbius/El Cervell de Morbius” (1976) s’assenyala que el Primer Doctor podia no haver estat la primera encarnació del Doctor; durant l’època del Setè Doctor, es va insinuar que el Doctor era més que un Senyor del Temps normal i en la pel·lícula del 1996 es va revelar que era mig humà per part materna. En el primer episodi de la sèrie, “An Unearthly Child”, es veu que el Doctor té una néta i a “Fear Her/Temeu-la” (2006) el Doctor diu que una vegada va ser pare. La sèrie de 2005 va revelar que el Novè Doctor era l’últim Senyor del Temps supervivent conegut i que el seu planeta natal havia estat destruït.

Els catorze Doctors

Primer Doctor - William Hartnell

El Primer Doctor

És l’encarnació inicial del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i per tant, el cos original del Doctor. Va ser interpretat per l’actor William Hartnell entre 1963 i 1966. Hartnell va repetir el paper en la història del 10è Aniversari, “The Three Doctors” el 1973, encara que de forma molt reduïda per la seva mala salut. El 1983, l’actor Richard Hurndall interpretaria al Primer Doctor en l’especial del 20è Aniversari, “The Five Doctors”, ja que William Hartnell havia mort el 1975. En un parell de pel·lícules del personatge sense continuïtat amb la televisiva, va ser interpretat per Peter Cushing, tot i que en aquelles pel·lícules no era un Senyor del Temps, sinó un humà, i en comptes del Doctor, es deia Dr. Who. El 2017, el Primer Doctor seria interpretat per David Bradley durant els últims minuts de “The Doctor Falls” i durant tot l’especial de Nadal “Twice Upon A Time” (on apareixeria amb el Dotzè Doctor, de Peter Capaldi) a més que la BBC va preparar un vídeo on es resumia la història del Primer Doctor per a preparar l’aparició de David Bradley com al seu intèrpret per a la seva aparició a la Sèrie Moderna.

En la narrativa de la sèrie, el Doctor és un Senyor del Temps, un alienígena del planeta Gallifrey que viatja pel temps i l’espai en la seva TARDIS, freqüentment amb acompanyants. Quan el Doctor és ferit mortalment, pot regenerar el seu cos al complet. Al fer-ho, canvia la seva aparença física i la seva personalitat. El Doctor de Hartnell és la forma “original” del Doctor. El recurs argumental de la regeneració es va introduir quan Hartnell va haver d’abandonar la sèrie, cosa que ha mantingut la sèrie en emissió durant molts anys. El Primer Doctor és l’encarnació més jove, però a la vegada és la que té l’aparença més anciana.

Biografia del personatge

El Doctor és un personatge misteriós i se sap molt poc sobre ell excepte que té una néta, Susan Foreman, i que provenen d’un altre temps i lloc. Té una nau que viatja a través del temps i l’espai, la TARDIS, que actualment té l’aparença  d’una cabina de policia (la Susan assenyala que la TARDIS solia ser capaç de canviar de forma per passar desapercebuda amb l’entorn del lloc on es materialitzés), i és més gran per dins. El Doctor es descriu a si mateix i a la Susan com “exiliats”, sense especificar per què o fins i tot si el seu exili és autoimposat. No seria fins a l’última aventura de la segona encarnació del Doctor que seria revelat el nom de la raça del Doctor (els Senyors del Temps), i el nom del seu planeta natal (Gallifrey) no seria revelat fins a la tercera encarnació.

Barbara Wright i Ian Chesterton en color

El primer episodi de la sèrie inicia amb un parell de mestres en el Londres contemporani (1963), Ian Chesterton i Barbara Wright, que investiguen la misteriosa Susan, una estudiant que sembla confosa i frustrada per la forma en que està aprenent història i que creu que la forma d’ensenyar matemàtiques és errònia. Després de seguir la Susan fins la seva suposada casa, descobreixen la TARDIS en un dipòsit de ferralla, sorprenent tant la Susan com el seu avi, el Doctor, que posa en marxa la nau un cop els mestres hi entren, en resposta al descobriment. Ian i Barbara estan involuntàriament segrestats en un viatge cap a l’any 100.000 aC i passen dos anys d’aventures a través del temps i l’espai amb el Doctor, que en aquest punt de la sèrie no té control sobre els sistemes de navegació de la TARDIS.

És en aquesta encarnació quan el Doctor coneix als Dàleks i els Ciberhumans, races que es convertirien en els seus enemics més implacables. La tripulació de la TARDIS també va observar molts esdeveniments històrics com el regne de terror de la França revolucionària (“The Reign of Terror”), van conèixer a Marco Polo a la Xina (“Marco Polo”) i els asteques a Mèxic (“The Aztecs”). Quan Susan es va enamorar del combatent per la resistència humana David Campbell, el Doctor la va deixar enrere perquè pogués tenir una vida pròpia a la Terra del segle XXII (“The Dalek Invasion of Earth”), encara que va prometre que la tornaria a veure algun dia. El Doctor, Ian i Barbara van rescatar la Vicki del planeta Dido, i després se’ls va unir (“The Rescue”).

Primer disseny dels Dàleks amb el Primer Doctor i la Susan

Al final d’una persecució a través del temps pels Dàleks, Ian i Barbara utilitzen una màquina del temps Dàlek per anar a casa (“The Chase”), i el seu lloc en la TARDIS va ser pres per un pilot espacial del futur anomenat Steven Taylor, que havia estat capturat pel robot Mechanoids però va escapar gràcies a l’atac d’un Dàlek. El Doctor coneix a un altre membre de la seva pròpia raça per primera vegada , el Monjo i viuen una aventura per la Galàxia 4. Durant el setge de Troia, Vicki va decidir abandonar la TARDIS per quedar-se amb Troilus, i adopta el nom de Cressida (“The Myth Makers”). El Doctor i Steven es van unir breument amb l’esclava troiana Katarina i una agent de seguretat de l’any 4000 dC, Sara Kingdom, però totes dues van morir durant els esdeveniments de “The Daleks ‘Master Plan”. En aquell episodi, els Dàleks planejaven envair el Sistema Solar de la Terra l’any 4000 dC abans de ser destruïts quan el Doctor va activar la seva arma, el Destructor del Temps. A causa d’això, Sara va envellir fins a ser reduïda a pols. Katarina, en canvi, va morir estones abans per salvar el Doctor d’un criminal anomenat Kirksen.

Just després de la matança de la nit de Sant Bartomeu (“The Massacre of St Bartholomew’s Eve”), el Doctor i Steven van portar a bord una jove anomenada Dodo Chaplet. Dodo va portar un virus de refredat a un futur llunyà, que gairebé va anihilar els éssers humans i els Monoides que viatjaven a l’Arca (“The Ark”). Es va curar i quan la TARDIS va arribar a l’Arca 700 anys més tard, l’equip de la TARDIS va ajudar als éssers humans a arribar al seu destí i els Monoides s’havien apoderat del control de l’Arca. Un dels enemics més mortals del Primer Doctor va ser el Fabricant de Joguines Celestial (“The Celestial Toymaker”), que va obligar al Doctor i als seus companys a jugar jocs mortals i també el va tornar invisible i mut durant uns instants. Finalment, el Doctor va aconseguir guanyar el Joc Trilògic permetent que tots poguessin escapar dels dominis del Fabricant de Joguines Celestial.

Amb el temps, Steven i Dodo també van abandonar el Doctor; Steven es va quedar en un planeta estrany com a mediador entre dues races (“The Savages”), i Dodo va decidir romandre a la Terra del 1966 per recuperar-se de la hipnosi del superordinador WOTAN.

El Doctor regenerant-se per primer cop a “The Tenth Planet”

Després, el Doctor va estar acompanyat per la secretària de classe alta Polly i el mariner Ben Jackson que serien testimonis de la seva primera regeneració.

Durant els següents anys es va remarcar la vellesa del Doctor. Després de derrotar els Ciberhumans a l’Estació Antàrtica Snowcap (“The Tenth Planet”), el Doctor va negar-se a regenerar-se i va sortir a passejar pel Pol Sud. Allà es va trobar amb el Dotzè Doctor (Peter Capaldi), que tampoc es volia regenerar. Va viure una breu aventura amb ell i amb el Capità Lethbridge-Stewart (Mark Gatiss), i al final van arribar a la conclusió que s’havien de regenerar pel bé de l’univers i de si mateixos (“Twice Upon A Time”). Acte seguit, el Primer Doctor va caure inconscient dins de la TARDIS, i davant els ulls atònits dels seus companys Ben i Polly, es va regenerar per primera vegada. Llavors va obtenir una nova personalitat i un nou aspecte físic, els del Segon Doctor.

Segon Doctor - Patrick Troughton

El Segon Doctor

És la segona encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i la seva primera regeneració. Va ser interpretat per l’actor Patrick Troughton entre 1966 i 1969. El Doctor de Troughton reapareixeria a la sèrie en tres ocasions: el 1973 per l’especial del 10è Aniversari de la sèrie, “The Three Doctors”, que també seria el retorn de William Hartnell com a Primer Doctor; el 1983 tornaria per l’especial del 20è Aniversari de la sèrie, “The Five Doctors”, i reapareixeria el 1985 a “The Two Doctors”.

La transformació en el Segon Doctor (denominada originalment com una “renovació”), és a dir, el fet de mantenir un mateix personatge però amb diferent actor, edat i personalitat, va ser un punt d’inflexió en l’evolució de la sèrie, i, finalment, es va convertir en un element crític per a la longevitat de Doctor Who.

Biografia del personatge

El Primer Doctor va debilitar-se progressivament durant la lluita contra els Ciberhumans durant els esdeveniments de “The Tenth Planet” i, finalment, va caure inconscient a causa de tots els esforços que havia fet sent una persona tan gran. El seu cos es va renovar i es va transformar en el Segon Doctor.

Ben i Polly amb el Doctor poc després de la seva primera regeneració a “The Power of the Daleks”

Inicialment, la relació entre el Segon Doctor i el seu predecessor no estava clara. En la seva primera història, el Segon Doctor es va referir al seu predecessor en tercera persona com si fos un individu completament diferent. Els seus companys Ben i Polly al principi no sabien com tractar amb ell i és només quan un Dàlek el reconeix que accepten que ell és el Doctor.

En la segona història, “The Highlanders”, Jamie McCrimmon es va unir a la tripulació de la TARDIS, i es va quedar amb el Segon Doctor per la resta dels seus viatges. En Ben i la Polly van marxar junts quan la TARDIS va aterrar a l’aeroport de Gatwick el mateix dia que van conèixer el Primer Doctor, després d’aturar un segrest massiu de turistes a mans d’uns extraterrestres capaços de canviar de forma. Més endavant, el Doctor i Jamie es van veure implicats en una conspiració dels Dàleks per guanyar tant el Factor Humà com el Factor Dàlek quan la TARDIS va ser robada, i van acabar coneixent Victòria Waterfield al segle XIX. El Doctor utilitza la situació per dissenyar una guerra civil Dàlek que aparentment destruiria els Dàleks per sempre. No obstant això, el pare de Victòria va ser una de les víctimes. Ara orfe, Victòria va decidir acompanyar el Doctor i en Jamie en els seus viatges. Tot i que sentia un gran afecte pel Doctor i en Jamie, mai va ser capaç d’acceptar viure a la TARDIS i els perills que comportava.

Primera aparició del Brigadier (en aquell moment Coronel) Alistair Gordon Lethbridge-Stewart a “The Web of Fear”

Amb el temps va optar per deixar el grup després dels esdeveniments de “Fury from the Deep” i va ser adoptada per algú al segle XX (el Doctor utilitza el Tornavís Sònic per primer cop en aquell mateix episodi). Després, el Doctor va ser acompanyat per la Zoe Heriot, una dona del segle XXI extremadament intel·ligent però massa dependent de la lògica, que va ajudar al Doctor a derrotar els Ciberhumans en una estació espacial coneguda com la Roda. Després de viatjar com a polissó a la TARDIS i, tot i les advertències del Doctor sobre el que podria trobar-se, va optar per quedar-se i viatjar amb ell.

Durant la seva segona encarnació, el Doctor es va enfrontar amb vells coneguts, com ara els Dàleks i els Ciberhumans, així com nous enemics, com la Gran Intel·ligència i els Guerrers de Gel. Va ser durant aquesta època que va conèixer per primera vegada Alistair Gordon Lethbridge-Stewart (Nicholas Courtney), als túnels del metro de Londres. Després de la derrota de la Gran Intel·ligència, Lethbridge-Stewart va ser ascendit a ‘Brigadier‘ (General de Brigada en català) i es va convertir en el líder del contingent britànic de UNIT, una organització militar encarregada d’investigar i defensar el món d’amenaces extraterrestres. El Doctor va tornar a fer equip amb ell per derrotar una invasió de Ciberhumans aliats amb el magnat Tobias Vaughan.

El temps del Segon Doctor va arribar a la seva fi quan la TARDIS va aterrar al mig d’una zona de guerra, iniciada per una raça de senyors de la guerra extraterrestres que, amb l’ajuda d’un altre Senyor del Temps renegat, el Cap de Guerra, van segrestar humans de diversos punts temporals i els van rentar els cervells per convertir-los en els seus soldats i utilitzar-los per a conquerir la galàxia. Tot i que el Doctor va ser capaç d’arruïnar al seu pla, es va adonar que seria incapaç de tornar els humans als seus diferents punts temporals de la història de la Terra així que va demanar ajuda als Senyors del Temps mitjançant una capsa psíquica i va sacrificar la seva pròpia llibertat en el procés.

Inici del cicle regeneratiu del Segon Doctor a “The War Games”

Malgrat un intent d’escapar es va veure obligat a tornar al seu planeta d’origen, Gallifrey. Després va ser portat a judici pels Senyors del Temps, per trencar les seves lleis de no-interferència i Jamie i Zoe van ser retornats al seu propi temps, amb tots els seus records esborrats excepte la seva primera aventura amb el Doctor. Malgrat els arguments del Doctor sobre utilitzar el poder dels Senyor del Temps per ajudar els altres, el seu poble el va condemnar a l’exili a la Terra del segle XX i va ser obligat a regenerar-se. La cara que rebria com a Tercer Doctor, va ser decidida pels propis Senyors del Temps, ja que el van deixar decidir-ne una, però no li agradava cap. Els Senyors del Temps van bloquejar-li els coneixements per pilotar la TARDIS i després el van enviar amb ella cap a la Terra, acabant de regenerar-se en el Tercer Doctor.

Temporada 6.B

A causa del que semblen ser errors de continuïtat en aspectes posteriors de Troughton (sobretot a “The Two Doctors”), alguns fans han especulat que els Senyors del Temps van utilitzar el Segon Doctor com a agent després dels esdeveniments de “The War Games”, i que no va ser exiliat a la Terra ni es va regenerar immediatament. Aquesta teoria de continuïtat es descriu com a Temporada 6.B.

Tercer Doctor - Jon Pertwee

El Tercer Doctor

És la tercera encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i la seva segona regeneració. Va ser interpretat per l’actor Jon Pertwee entre 1970 i 1974. El Doctor de Pertwee compartiria pantalla amb William HartnellPatrick Troughton (Primer i Segon Doctor respectivament) el 1973 per l’especial del 10è Aniversari de la sèrie, “The Three Doctors”, reapareixeria a la sèrie el 1983 per l’especial del 20è Aniversari de la sèrie, “The Five Doctors” i tornaria a aparèixer a la sèrie el 1993 (coincidint amb el 30è Aniversari de la sèrie) a l’especial de Children in Need “Dimensions in Time” amb Tom Baker, Peter Davison, Colin Baker i Sylvester McCoy (Quart, Cinquè, Sisè i Setè Doctors, respectivament).

Pertwee interpreta un Doctor caracteritzat en ser un home d’acció ben plantat de fort contrast amb els seus predecessors. Mentre que les històries dels Doctors anteriors estaven relacionades amb els viatges pel temps i l’espai, per raons de producció les històries de Pertwee inicialment tractaven del Doctor encallat a la Terra en exili, on havia de treballar com a assessor científic al grup militar internacional UNIT. Dins de la història, el Tercer Doctor va sorgir com a part d’un càstig de la seva pròpia raça, els Senyors del Temps, que el van obligar a regenerar-se i també li van bloquejar tots els coneixements sobre el pilotatge de la TARDIS. Amb el temps, però, aquest bloqueig s’acabaria aixecant i el Tercer Doctor tornaria a viatjar pel temps i l’espai, explorant llocs nous i salvant els innocents de les amenaces que els envolten.

Biografia del personatge

El cotxe vintage groc del Doctor, la Bessie

El Tercer Doctor va ser exiliat a la Terra pels Senyors del Temps durant un període significatiu de la seva vida. Era un home distingit de la classe alta i expert en artefactes, que sovint feia petits ajustos a les màquines i sempre estava al corrent de les novetats. Va manipular el seu propi cotxe per poder-lo controlar-lo a distància i li va augmentar la velocitat. També li agradava compartir la seva saviesa amb els que tenien la ment oberta, però si alguna cosa li molestava se li acabava la paciència ràpidament.

Aquesta encarnació del Doctor va treballar per UNIT com el seu assessor científic sense contracte, i va seguir treballant-hi fins i tot quan va acabar el seu exili. A diferència de les seves encarnacions anteriors, estava disposat a enfrontar-se físicament amb els seus enemics, sent més valent i atrevit que els seus predecessors. Com que no podia fer servir la TARDIS per desplaçar-se, va demanar-li a UNIT un vehicle per compensar la situació. Va ser l’únic favor que va demanar al Brigadier a canvi de treballar com a assessor científic, i aquest li va regalar un cotxe groc anomenat Bessie.

L’Amo interpretat per Roger Delgado en l’episodi on debutava, “Terror of the Autons”

El seu principal enemic era un Senyor del Temps i alhora el seu amic d’infància, l’Amo. Consternat pel menyspreu a la vida inherent als plans de l’Amo, el Doctor va tractar la seva relació com una rivalitat amistosa, fins i tot gaudint dels seus duels d’enginy. D’altra banda, l’Amo reflecteix una actitud igual d’informal. També va mantenir l’esperança que podria rehabilitar l’Amo, qui un cop havia considerat un amic i un igual. Tot i que l’Amo a vegades es va associar amb el Doctor per fer front als enemics que els amenaçaven, ell sempre es va inclinar cap a la malícia i els desitjos foscos, que van mantenir el seu antagonisme mutu viu.

Al camp on va aparèixer en regenerar-se, el Doctor va ser ajudat pel Sergent John Benton, el Capità Mike Yates i el Brigadier Alistair Gordon Lethbridge-Stewart (“Spearhead from Space”). El Doctor sovint s’ofenia per l’enfocament militar del Brigadier, igual que el Brigadier era freqüentment irritat pels aires de superioritat del Doctor i l’aparent indiferència per l’autoritat. Tot i això, els dos homes finalment van desenvolupar una confiança mútua fàcilment i una forta amistat.

Inicialment va ser assistit en el laboratori per la Dra Elizabeth Shaw, una científica molt capaç en el seu propi ram, que finalment va marxar per treballar en els seus propis projectes. El Doctor va aconseguir una nova ajudant, Jo Grant. Ella encara tenia poca formació científica, però el Doctor li va trobar un company més útil en les seves aventures durant i després del seu exili, Clifford Jones. Van desenvolupar una gran afició entre si i la Jo va deixar UNIT i va casar-se amb ell (“The Green Death”).

El Tercer Doctor regenerant-se a “Planet of the Spiders”

Poc després, el Doctor va ser acompanyat per la periodista Sarah Jane Smith (“The Time Warrior”). Les seves habilitats periodístiques i curiositat van resultar útils i de vegades perilloses durant les seves aventures.

El Tercer Doctor es va regenerar després d’haver estat exposat a grans quantitats de radiació durant el seu intent per aturar les Vuit Cames de Metebelis III, el preu a pagar per corregir un error que havia comès en el passat (“Planet of The Spiders”). La regeneració va ser assistida per un altre Senyor del Temps, K’anpo Rimpoche, que l’ajuda a esdevenir el Quart Doctor.

Quart Doctor - Tom Baker

El Quart Doctor

És la quarta encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i la seva tercera regeneració. Va ser interpretat per l’actor Tom Baker entre 1974 i 1981. El Doctor de Baker compartiria pantalla amb Patrick Troughton, Jon Pertwee i Peter Davison (Segon, Tercer i Cinquè Doctor respectivament) i amb el Primer Doctor de Richard Hurndall, el 1983 per l’especial del 20è Aniversari de la sèrie, “The Five Doctors”. Tornaria a aparèixer a la sèrie el 1993 (coincidint amb el 30è Aniversari de la sèrie) a l’especial de Children in Need “Dimensions in Time” amb Jon Pertwee, Peter Davison, Colin Baker i Sylvester McCoy (Tercer, Cinquè, Sisè i Setè Doctors, respectivament). Tom Baker reapareixeria de nou a Doctor Who durant l’especial del 50è Aniversari de la sèrie, “The Day of the Doctor”, interpretant el Conservador, una regeneració futura del Doctor que ha assolit el rostre del Quart Doctor i s’ha dedicat a conservar quatres a la Sub-Galeria de la National Gallery de Londres, entre els quals, Mai Més Caurà Gallifrey. El Quart Doctor va ser interpretat per Tom Baker durant set anys consecutius, i és l’encarnació més longeva en pantalla de la història de la sèrie, comptant tant la sèrie clàssica com la moderna.

Aquesta encarnació és generalment considerada la més recognoscible dels Doctors i un dels més populars, especialment als Estats Units. En les enquestes llançades per Doctor Who Magazine, Tom Baker ha perdut la categoria de “Millor Doctor” només tres vegades: una contra Sylvester McCoy (el Setè Doctor) el 1990, i dos contra David Tennant (el Desè Doctor) el 2009. L’estil excèntric de parlar i vestir del Doctor – particularment la seva icònica llarga bufanda i la seva adoració per les llaminadures – el van convertir en una figura instantàniament recognoscible, i ràpidament va capturar la imaginació dels espectadors. El productor Philip Hinchcliffe solia dir que l’aparença del Quart Doctor, bohèmia i anti-sistema, li agradava a la majoria dels estudiants universitaris. El temps del Quart Doctor va generar un impuls significatiu de les xifres d’audiència, a una mitjana d’entre 8 i 10 milions d’espectadors només en el primer any (del 20 al 25% de tota l’audiència de la Gran Bretanya). Per 1979, les audiències anaven entre 9 i 11 milions, arribant a pics de 16,1 milions en l’episodi final de “City of Death” (encara que això va ser durant la vaga de tècnics de la ITV de 1979, el que significava que la BBC era l’única cadena emetent durant diverses setmanes).

Biografia del personatge

Després d’enverinar-se amb la radiació dels cristalls del planeta Metebelis III, el Tercer Doctor aconsegueix tornar a les oficines de UNIT, on el Senyor del Temps K’anpo Rimpoche (conegut també per “l’Ermità“) l’ajuda a regenerar-se (“Planet of the Spiders”).

En Davros en el seu debut a “Genesis of the Daleks/La Gènesi dels Dàleks” amb el Quart Doctor

Amb la seva nova encarnació, el Doctor està mort de ganes d’abandonar la Terra i anar a explorar, cosa que l’allunya de la seva implicació contínua amb UNIT. També s’havia cansat de treballar pels Senyors del Temps. Tot i els seus intents per evitar-los, els Senyors del Temps seguien enviant-lo a missions ocasions, fins i tot un intent de prevenir la creació dels Dàleks (“Genesis of the Daleks/La Gènesi dels Dàleks”), durant la qual troba amb un nou adversari, Davros, el pare de tots els Dàleks.  El Doctor viatja amb la periodista Sarah Jane Smith (amb qui s’havia fet amic abans de regenerar-se) i, durant un temps, amb el Tinent Cirurgià Harry Sullivan.

Després d’una batalla amb els Zygons a Escòcia, en Harry (després de passar una temporada sencera amb el Doctor mentre intentaven tornar a Londres) va decidir que agafar el tren era més segur que la TARDIS, mentre que el Doctor i Sarah van intentar arribar-hi amb la TARDIS. En comptes de Londres, van acabar al planeta Zeta Minor (“Planet of Evil/El Planeta Diabòlic”), localitzat a l’altra punta de l’univers conegut. Des d’aquest moment, el Doctor i Sarah Jane van viatjar sols.

Sarah Jane se’n va (“The Deadly Assassin”)

La companyia del Doctor i Sarah Jane va acabar quan va rebre una trucada telepàtica a Gallifrey, ja que no es permetia la presència humana al planeta. La trucada va resultar ser un parany del seu enemic, l’Amo. El Senyor del Temps renegat havia usat totes les seves regeneracions i s’havia convertit en poc més que un esquelet marcit. El Doctor és acusat de l’assassinat del President de l’Alt Consell de Gallifrey i va ser posat a judici. Per evitar l’execució (per vaporització), el Doctor invoca una llei antiga i fosca i es declara a si mateix candidat per al càrrec, donant-se el temps que necessita per provar la seva innocència i descobrir al veritable culpable. Això resulta en una batalla final amb l’Amo (“The Deadly Assassin”).

El Doctor viatja sol per primera vegada des de la primera temporada, tornant a un planeta que havia visitat segles enrere. Durant la seva anterior visita, havia gravat accidentalment la seva pròpia ment en el potent ordinador de la nau d’una colònia humana, Xoanon, deixant-lo amb un trastorn de personalitat múltiple. En la seva segona visita, el Doctor és recordat pels descendents dels colons com un déu maligne, alguns dels quals s’han convertit en una tribu guerrera anomenada els Sevateem. Després que el Doctor curi a l’ordinador, una dels Sevateem, Leela, s’uneix a ell en els seus viatges (“The Face of Evil”). El Doctor porta a la intel·ligent però no educada Leela a molts llocs de la història humana, ensenyant-li sobre ciència i el passat de la seva pròpia espècie. Al Londres Victorià, la parella es troba amb el mag Li Hsien Chang i el seu mestre, el suposat Weng-Chiang (“The Talons of Weng-Chiang”). Wen-Chiang es revela que és un criminal viatger en el temps d’un futur llunyà de la Terra.

Quart Doctor coronat Lord President a “The Invasion of Time”

Més tard, el Doctor i Leela visiten el centre mèdic de la Fundació Bi-A, on adquireixen el gos robòtic K-9 (“The Invisible Enemy”). Mentre K-9 està en mal funcionament, una distorsió en el temps porta la TARDIS a l’Anglaterra rural contemporània. Mentre investiguen la distorsió, Leela i ell s’enfronten a una entitat antiga que s’alimenta de la mort de la història dels Senyors del Temps, anomenada el Fendahl (“Image of the Fendahl”). Finalment, el Doctor torna a Gallifrey i es nomena a si mateix Lord President, basant-se en la votació realitzada durant la seva anterior visita. Això és en realitat una tàctica per descobrir i derrotar un pla d’invasió Sontaran. Després de la batalla, Leela i K-9 decideixen quedar-se a Gallifrey. El Doctor es consola fabricant el K-9 Model II (“The Invasion of Time”).

Per ordres del Guardià Blanc, el Doctor va començar a buscar la Clau del Temps amb la seva companya, la Senyora del Temps Romana i amb el K-9 Mark II. Una cop es va concloure la recerca, el Doctor i Romana va fugir del Guardià Negre. No gaire temps després, Romana es va regenerar en un nou cos i va continuar viatjant amb el Doctor i K-9. Quan van intentar respondre a una citació gallifreyana, el trio va passar accidentalment en un univers més petit, l’Exo-Espai. Durant els seus viatges per l’Exo-Espai, el Doctor va aconseguir un nou company, el geni matemàtic adolescent Adric. Romana i K-9 es van quedar a l’Exo-Espai quan el Doctor i Adric van partir cap a l’univers normal.

El Quart Doctor fusionant-se amb el Vigilant i regenerant-se en el Cinquè Doctor a “Logopolis”

Allà, es van trobar amb una princesa Trakenita anomenada Nyssa i un humà anomenat Tegan. El quartet va aconseguir impedir que l’Amo destruís l’univers, però només a costa de la vida d’aquesta encarnació.
El Doctor es prepara per al pitjor quan el Vigilant, una entitat nascuda del seu propi futur immediat, va aparèixer per advertir-lo de la mort. A causa que l’Amo jugués amb els controls de rotació del radiotelescopi de Pharos, el Doctor va caure des d’una gran alçada. Va patir lesions terribles, i va ser assistit pel Vigilant en l’últim moment, que es va unir a ell i el va ajudar a regenerar-se en la seva pròxima encarnació. El Vigilant no era més que la personificació del cicle regeneratiu del Quart Doctor al Cinquè Doctor.

Cinquè Doctor - Peter Davison

El Cinquè Doctor

És la cinquena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i la seva quarta regeneració. Va ser interpretat per l’actor Peter Davison entre 1982 i 1984. El Doctor de Davison compartiria pantalla amb Patrick Troughton, Jon Pertwee i Tom Baker (Segon, Tercer i Quart Doctor respectivament) i amb el Primer Doctor de Richard Hurndall, el 1983 per l’especial del 20è Aniversari de la sèrie, “The Five Doctors”. Tornaria a aparèixer a la sèrie el 1993 (coincidint amb el 30è Aniversari de la sèrie) a l’especial de Children in Need “Dimensions in Time” amb Jon Pertwee, Tom Baker, Colin Baker i Sylvester McCoy (Tercer, Quart, Sisè i Setè Doctors, respectivament).Peter Davison reapareixeria de nou a Doctor Who el 2007, durant l’especial per a Children in Need “Time Crush” on es trobaria amb el Desè Doctor, interpretat per David Tennant, qui el 2011 seria el seu gendre, ja que Tennant es casaria amb la filla de Davison, Georgia Moffett.

Després que la BBC i Tom Baker anunciessin que el Quart Doctor es regeneraria aviat, els productors del programa van decidir que el següent Doctor havia de ser interpretat per algú que presentés un cert contrast físic amb Baker, i per un actor que ja estigués fermament establert en la ment del públic britànic. Peter Davison va ser l’elegit pel seu paper aclamat per la crítica de Tristan Farnon en la sèrie de la BBC All Creatures Great and Small, que tenia al productor de Doctor Who John Nathan-Turner com a productor de línea.

L’era del Cinquè Doctor va ser notable per una actitud de “tornada als orígens”, on l’humor “tonto” (i, per extensió, el terror) es van mantenir sota mínims, i el productor executiu, John Nathan-Turner va demanar més precisió científica. Va ser, a estones, una sèrie més fosca i més valenta, en part per mostrar la mort d’un dels acompanyants, Adric. També va ser notable per la reintroducció de molts dels enemics del Senyor del Temps, com l’Amo, els Ciberhumans, Omega (pare fundador de Gallifrey), els Guardians Negre i Blanc, i els Silurians.

Biografia del personatge

Adric segons abans de morir a “Earthshock”

La regeneració entre el Quart i el Cinquè Doctor va ser problemàtica, i va estar a punt de fallar, amb el Doctor prenent aspectes de les personalitats de les quatre encarnacions anteriors. Després de recuperar-se a la ciutat fictícia de Castrovalva (en realitat una elaborada trampa creada pel seu arxienemic, l’Amo), va continuar els seus viatges amb Tegan Jovanka, Nyssa i Adric. Inicialment els seus viatges es van centrar en tornar la Tegan a l’Aeroport de Heathrow a temps pel seu primer dia com a hostessa, però la TARDIS s’equivocava contínuament de destinació i Tegan va decidir finalment quedar-se a la TARDIS. Després de viatges al futur i al passat trobant dolents com el Monarca i Mara, el Cinquè Doctor es va enfrontar a la tragèdia quan Adric va morir intentant aturar un transbordador espacial que s’anava a estavellar a la Terra prehistòrica (“Earthshock”).

Després de la mort d’Adric, la TARDIS va arribar accidentalment a l’aeroport de Heathrow (“Time Flight”). Allí el Doctor i Nyssa van deixar la Tegan assumint que ella voldria quedar-se (quan en realitat ja no volia fer-ho). El Doctor i Nyssa llavors van viatjar junts per un temps indeterminat abans que el Senyor del Temps renegat Omega, intentant tornar al nostre univers, es va enllaçar temporalment al Doctor (“Arc of Infinity”). Enfrontant-se a aquest perill, els Senyors del Temps es van veure forçats a intentar executar el Doctor, però aquest va aconseguir portar a Omega a Amsterdam on el va derrotar i es va retrobar amb la Tegan (qui havent perdut la feina, no va dubtar en tornar a la tripulació de la TARDIS).

Lord President Borusa a “Arc of Infinity”

Quan el Doctor va conèixer a un nou acompanyant, un noi alienígena encallat a la Terra anomenat Vislor Turlough, no sabia que Turlough havia estat enviat pel Guardià Negre per matar-lo. Poc després, Nyssa se’n va anar per ajudar a curar la malaltia de Lazar a l’estació espacial Terminus. Després de conèixer a les entitats conegudes com els Eterns que feien carreres espacials pel preu del “Coneixement”, Turlough es va alliberar de la influència del Guardià Negre, i va continuar viatjant amb el Doctor i Tegan. A l’aterrar al segle XIII, la tripulació va tornar a trobar-se amb el Amo, que estava fent servir un robot multiforme anomenat Kamelion per suplantar al rei Joan d’Anglaterra. No obstant això, el Doctor va ajudar a Kamelion a recuperar la seva voluntat, i el robot es va unir a ell en els seus viatges (encara que rarament va abandonar la TARDIS). El Doctor va conèixer a tres de les seves antigues encarnacions quan van ser arrossegats a la Zona Morta a Gallifrey pel Lord President Borusa, que estava intentant aconseguir el secret de la immortalitat de Rassilon.

Després d’unes quantes aventures més en què el Doctor es va retrobar amb antics enemics, incloent-hi els Silurians i els Dimonis Marins, tant Tegan com Turlough van abandonar la TARDIS. Tegan va creure que la mort i la violència que van trobar en els seus viatges eren massa difícils de suportar (“Resurrection of the Daleks”), i Turlough va tornar al seu planeta natal a Trion en companyia del seu germà menor, així com d’altres exiliats de Trion, del planeta Sarn .

El Cinquè Doctor regenerant-se a “The Caves of Androzani”

El Doctor es va veure finalment obligat a destruir Kamelion, quan l’Amo va usar la seva connexió mental al robot per guanyar control sobre ell, un procés que el robot es va adonar que era irreversible (“Planet of Fire”).

Finalment, el Cinquè Doctor i la seva última acompanyant, Peri Brown, es van veure exposats a la droga spectrox en una forma letalment tòxica a Androzani Minor (“The Caves of Androzani”). Amb només una dosi de l’antídot disponible, ell va sacrificar noblement la seva pròpia existència per salvar la Peri, cosa que va iniciar el cicle regeneratiu, però abans va dubtar per primer cop si la regeneració seria possible. Acte seguit es va convertir en el Sisè Doctor.

Sisè Doctor - Colin Baker

El Sisè Doctor

És la sisena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i la seva cinquena regeneració. Va ser interpretat per l’actor Colin Baker entre 1984 i 1986. Tornaria a aparèixer a la sèrie el 1993 (coincidint amb el 30è Aniversari de Doctor Who) a l’especial de Children in Need “Dimensions in Time” amb Jon Pertwee, Tom Baker, Peter Davison, i Sylvester McCoy (Tercer, Quart, Cinquè i Setè Doctors, respectivament).

El vestuari descompassat, atrevit i de colors vius, i la personalitat despòtica del Sisè Doctor l’apartaven de totes les seves encarnacions anteriors, en ocasions tornant a la personalitat irascible i desconfiada dels primers temps del Primer Doctor.

L’era del Sisè Doctor es va veure marcada per la decisió del supervisor de la BBC Michael Grade de posar la sèrie en un descans de 18 mesos entre les temporades 22 i 23, amb una sola història nova de Doctor Who, “Slipback”, emesa per la ràdio durant els descans en 6 parts de 10 minuts cadascuna a la BBC Ràdio 4 del 25 de juliol al 8 d’agost de 1985, com a part d’un programa infantil anomenat Pirate Ràdio Four.

La temporada 22 va suscitar crítiques pel seu contingut violent. Va coincidir que es va usar el tema de la tortura com a diversió en la història “Vengeance on Varos” poc abans del descans de 18 mesos. Abans de ser posposada, la temporada 23 ja estava bastant avançada, amb episodis ja en esborrany i en un cas ja s’havia distribuït el repartiment i la producció. Al costat de “The Nightmare Fair”, “The Ultimate Evil”, “Mission to Magnus” i “Yellow Fever and How to Cure It”, les restants històries encara estaven sent produïdes en format d’episodis de 25 minuts quan es va posposar la temporada. Tots ells van ser rebutjats quan es va redissenyar la temporada a mitjans de 1985 per fer una sola història de 14 episodis titulada “The Trial of a Time Lord”.

Biografia del personatge

La Rani i l’Amo a “The Mark of the Rani”

La regeneració del Sisè Doctor al principi era inestable, i va estar a punt d’estrangular la Peri abans de recuperar el seny. Adonant-se del que havia estat a punt de fer, inicialment va considerar portar una existència ermitana al planeta Titan III, només per veure’s atrapat en els esdeveniments del planeta Jocanda, després dels quals va continuar els seus viatges (“The Twin Dilemma”). Es va trobar amb molts dels seus vells enemics, incloent l’Amo, els Dàleks, els Ciberhumans i els Sontarans, i fins i tot va compartir una aventura amb el Segon Doctor (“The Two Doctors”). També va conèixer a una Senyora del Temps científica renegada, la Rani, que estava realitzant experiments en humans usant les protestes luddistes com a tapadora.

Després, el Doctor i Peri van aterrar al devastat planeta Ravolox, que van descobrir que era la Terra, que s’havia mogut a través de l’espai amb conseqüències catastròfiques. Abans que poguessin descobrir la raó d’aquest desastre, la TARDIS va aterrar a Thoros Beta. El que va passar allà en realitat no està clar encara, però les dades suggereixen que Peri va ser assassinada després de ser usada cruelment com a subjecte d’experiments de trasplantaments cerebrals, i el Doctor va ser apartat del temps a una estació espacial dels Senyors del Temps, on va ser posat a judici per segona vegada per la seva pròpia raça. En realitat, el judici era una tapadora organitzada per l’Alt Consell de Gallifrey.

El Valeyard a “The Trial of a Time Lord”

Una raça d’Andròmeda havia robat els secrets dels Senyors del Temps i s’havia amagat a la Terra, així que per protegir-se a si mateixos, els Senyors del Temps havien mogut la Terra en l’espai, havien cremat la superfície amb una bola de foc massiva, i l’havien convertit en Ravolox.

El fiscal en aquest judici, el Valeyard, va mostrar que era d’un futur possible, una encarnació malvada del propi Doctor creada pels Senyors del Temps a partir d’una amalgama de maldat entre la dotzena encarnació del Doctor i l’última, que havia decidit robar-li les regeneracions que li quedaven. També havia editat els enregistraments de la Matriu dels viatges del Doctor. En realitat, Peri havia sobreviscut a Thoros Beta. Els esdeveniments del judici van alterar la línia temporal del Doctor lleugerament, ja que se’n va anar en companyia de la Mel Bush, a qui tècnicament encara no havia conegut (originalment, això era una idea del productor de llavors, i tenia planejat explicar-ho en la temporada següent).

Els esdeveniments posteriors al judici no apareixen a la sèrie de televisió, però són coberts en diversos mitjans derivats, encara que la seva canonicitat no està clara. A la novel·la The Time of Your Life, s’explica que el Doctor es va imposar un autoexili per evitar convertir-se en el Valeyard. Irònicament, va ser atret de nou als viatges pels Senyors del Temps, i va reclutar a Grant Markham com a acompanyant. Tot i que estava de viatge una altra vegada, encara no havia conegut la Mel i va reclutar a altres acompanyants com la conferenciant d’història Evelyn Smythe i Charley Pollard.

El Sisè Doctor regenerant-se a “Time and the Rani”

Al final es troba amb Mel Bush per accident durant els esdeveniments de la novel·la de BBC Books Business Unusual i accepta el seu destí una vegada que ella es viatja de polissó a la TARDIS.

Quan la TARDIS va ser atacada per la seva vella enemiga, la Rani, el Sisè Doctor va patir algun tipus de ferida mortal i va haver de regenerar-se (la causa exacta de la regeneració mai va ser revelada en pantalla), i el Doctor de Colin Baker, es va regenerar en el Setè Doctor.

Setè Doctor - Sylvester McCoy

El Setè Doctor

És la setena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i la seva sisena regeneració. Va ser interpretat per l’actor Sylvester McCoy entre 1987 i 1989. Tornaria a aparèixer a la sèrie el 1993 (coincidint amb el 30è Aniversari de Doctor Who) a l’especial de Children in Need “Dimensions in Time” amb Jon Pertwee, Tom Baker, Peter Davison, i Colin Baker (Tercer, Quart, Cinquè i Sisè Doctors, respectivament). També reapareixeria a l’inici de Doctor Who: La Pel·lícula per regenerar-se en el Vuitè Doctor, interpretat per Paul McGann.

En la seva primera temporada, el Setè Doctor va començar com un personatge còmic que solia utilitzar frases fetes modificades al seu gust segons l’ocasió, feia música amb culleres i comèdia visual, però després va començar a desenvolupar una naturalesa més fosca, deixant caure la pregunta de qui és el Doctor en realitat. L’era del Setè Doctor és famosa per la cancel·lació de la sèrie després de 26 anys. També és famosa per la col·lecció de Virgin New Adventures, una sèrie de novel·les originals publicades entre 1992 i 1997 que seguien la història de la sèrie de televisió. El 1990, els lectors de Doctor Who Magazine van votar al Doctor de McCoy com el “Millor Doctor“, derrotant al favorit permanent, Tom Baker.

Biografia del personatge

Quan la TARDIS va ser atacada per la Rani, el Sisè Doctor va ser ferit i forçat a regenerar-se. Després d’un breu període de confusió post-regenerativa i amnèsia (induïda químicament per la Rani), el Setè Doctor va frustrar els plans de la Rani i es va reunir amb la seva acompanyant Mel per viure aventures en un bloc de torres i en un campament d’estiu a el Gal·les dels anys cinquanta.

Capsa similar a un taüt on hi ha tancada la Mà d’Omega a “Remembrance of the Daleks”

Al planeta Svartos, Mel va decidir abandonar la companyia del Doctor per la del truà intergalàctic Sabalom Glitz. A més, en aquest temps, el Doctor es va trobar amb l’Ace, una adolescent perduda en el temps. Encara que no ho va esmentar en aquell moment, el Doctor es va adonar que un vell enemic d’una aventura passada, l’antiga entitat coneguda com Fenric, era la responsable de la tempesta temporal que va transportar l’Ace del Perivale dels anys vuitanta a l’Svartos del futur llunyà. Des d’aquest punt, el Doctor es va fer més misteriós i es va encarregar de cuidar l’Ace, començant a ensenyar-la sobre l’univers mentre s’ocupava de la trama d’en Fenric. El Doctor va començar a portar un interés més intrigant i proactiu per derrotar el mal, fent servir el manipulador estel·lar gallifreyà anomenat la Mà d’Omega com a part d’un parany elaborat per als Dàleks que va provocar la destrucció del seu planeta natal, Skaro. Poc després va usar una tàctica similar amb una altra relíquia dels Senyors del Temps per destruir una flota de Ciberhumans. Va orquestrar la caiguda del govern opressiu d’una colònia humana del futur en una sola nit i es va trobar als Déus de Ragnarok en un circ al planeta Segonax, als que aparentment s’havia enfrontat al llarg del temps. Després, es va retrobar amb el seu vell amic, el Brigadier Lethbridge-Stewart mentre lluitava a la Terra en una dimensió alternativa.

Fenric a “The Curse of Fenric”

El Setè Doctor no es va reservar les seves manipulacions només per als seus rivals. Amb l’objectiu d’ajudar l’Ace a afrontar al seu passat, la va portar a la casa victoriana al seu poble natal de Perivale en 1883 que ella cremaria el 1983. Finalment, el Doctor es va enfrontar i va derrotar en Fenric en una base naval britànica durant la Segona Guerra Mundial, revelant la tasca d’en Fenric en la història de l’Ace. El Doctor va continuar actuant com el mentor de l’Ace retornant a Perivale, tot i així, va decidir seguir viatjant amb ell. L’Ace va abandonar el Doctor fora de la sèrie televisiva.

A “Time and the Rani” el Setè Doctor dóna la seva edat just després de regenerar-se i diu tenir “exactament” 953 anys, indicant que per ell han passat dos segles des que la seva quarta encarnació va revelar que tenia 759 anys a “The Ribos Operation”, i aproximadament mig segle des de “Revelation of the Daleks” quan el Sisè Doctor va dir que tenia 900 anys. La sèrie moderna però, contradiu aquests episodis establint que el Novè Doctor 900 anys a “Aliens of London/Àliens a Londres”, el Desè Doctor en té 906 a “The End of Time/La fi del temps”, i l’Onzè Doctor en té 909 a “The Impossible Astronaut/L’astronauta impossible”. Val a dir que tot això també contradiu el que va dir el Tercer Doctor,  que havia mencionat tenir milers d’anys en dues ocasions, a “Doctor Who and the Silurians” i a “The Mind of Evil”.

A prop del final de la seva encarnació, els Senyors del Temps van encarregar-li al Setè Doctor que transportés les restes del seu vell enemic, l’Amo, d’Skaro a Gallifrey. Això va iniciar una catàstrofe, ja que tot i tenir una forma física limitada, l’Amo va ser capaç de prendre el control de la TARDIS del Doctor i la va fer aterrar a San Francisco (Califòrnia) el 1999, on el Doctor va ser disparat al mig d’una baralla entre bandes.

El Setè Doctor regenerant-se a Doctor Who: La Pel·lícula

Va ser portat a l’hospital, on els cirurgians van extreure-li les bales, però van confondre el batec dels seus dos cors amb una fibril·lació; l’intent de salvar la seva vida va provocar per contra la seva mort. Així doncs, és l’únic Doctor que ha mort (per error) a mans d’una de les seves pròpies acompanyants. Potser per l’anestèsia, el Doctor no es va regenerar immediatament després d’estar a punt de morir, com en totes les ocasions anteriors; finalment ho va fer diverses hores després, quan estava al dipòsit de cadàvers de l’hospital. És llavors quan es va regenerar en el Vuitè Doctor.

Vuitè Doctor - Paul McGann

El Vuitè Doctor

És la vuitena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who i la seva setena regeneració. Va ser interpretat per l’actor Paul McGann a la pel·lícula de 1996, Doctor Who: La Pel·lícula. Sylvester McCoy interpretaria el Setè Doctor a l’inici del film, i es regeneraria en el Vuitè Doctor després d’acabar a l’hospital per tractar-li les ferides de bala que va patir després d’un tiroteig.  El Doctor de McGann tornaria a aparèixer a la sèrie el 2013 durant el minisodi “The Night of the Doctor” on es regeneraria en el Doctor de la Guerra per dedicar-se a lluitar a l’Última Gran Guerra del Temps.

El Vuitè Doctor va fer la seva primera i durant molts anys única aparició televisiva en la pel·lícula per a televisió de 1996, la primera vegada que el Doctor tornava en pantalla des del final de la sèrie clàssica el 1989. Pensada com a episodi pilot per a una nova sèrie a la Fox, la pel·lícula només va aconseguir un 5,5% d’audiència americana segons els mesuraments de Nielsen. Al Regne Unit, per contra, va ser ben rebuda, atraient més de 9 milions d’espectadors i crítiques majoritàriament positives. També va ser ben rebuda a Austràlia.

Tot i que la pel·lícula no va aconseguir crear una nova sèrie de televisió, les aventures del Vuitè Doctor van continuar en diversos mitjans oficials, sobretot les novel·les de Eighth Doctor Adventures de BBC Books, la sèrie de ràdio de Big Finish Productions, i la sèrie de còmics de Doctor Who Magazine. Com aquestes aventures van durar nou anys entre 1996 i el debut de la nova sèrie al 2005, alguns consideren al Vuitè Doctor el Doctor més longeu de tots, tot i que aquestes aventures no tenen cabuda en la canonicitat de Doctor Who. Després de la reacció positiva a l’estrena de la nova sèrie el 2005, molts dels àudio-drames del Vuitè Doctor van ser emesos en versió editada a BBC7 Ràdio. Els tràilers d’aquestes emissions expliquen que aquestes aventures van tenir lloc abans de la destrucció de Gallifrey que descrivia la sèrie de televisió. El 2007, BBC7 va emetre una nova sèrie d’aventures del Vuitè Doctor, creades específicament per a l’emissió radiofònica. Paul McGann va continuar interpretant al Vuitè Doctor en totes aquestes emissions d’àudio.

Biografia del personatge

Grace Holloway a Doctor Who: La Pel·lícula

Després que el sistema circulatori del Setè Doctor fos danyat fatalment per la Doctora Grace Holloway a l’Hospital General Walker, el Doctor es va regenerar en la seva vuitena encarnació, tres hores després, al dipòsit de l’hospital; l’anestèsic gairebé va destruir el cicle regeneratiu, que va provocar un retard sense precedents. Sofrint d’amnèsia completa a causa de les circumstàncies de la seva “mort”, el Doctor va saquejar una taquilla del vestidor de l’hospital per poder-se vestir, i va buscar la Grace. Convencent-la per portar-lo a casa, el Doctor li va donar una mica de la seva sang perquè la pogués estudiar, i després va anar a fer una volta amb ella per intentar recuperar la memòria. Mentrestant, l’Amo havia robat un cos i va anar amb en Chang Lee a obrir l’Ull de l’Harmonia, cosa que va provocar que el Doctor recuperés tots els seus records i espantés la Grace pel seu comportament erràtic.

Quan la Grace va demanar una ambulància preocupant-se que el Senyor del Temps s’hagués escapat d’un manicomi, el Doctor es va adonar que l’obertura de l’Ull de l’Harmonia estava causant inestabilitat molecular a la Terra, i que necessitava trobar un rellotge atòmic amb un xip de beril·li per solucionar el mal funcionament del temps a la consola de la TARDIS. En aquell moment, l’Amo i en Lee van arribar passant-se pels conductors d’ambulàncies que havien respost a la trucada de la Grace, però el Doctor va exposar el seu engany a la Grace durant el viatge, i els dos es van escapar cap a l’Institut per a l’Avanç Tecnològic i la Recerca en una moto de la policia. Allà, van ser capaços de robar un xip de beril·li del rellotge atòmic del Professor Wagg.

Chang Lee i l’Amo a Doctor Who: La Pel·lícula

Quan van tornar a la TARDIS per solucionar el mal funcionament del temps, la Grace va noquejar el Doctor quan l’Amo es va apoderar de la seva ment i ella i en Lee el van lligar. Mentre estava pres, el Doctor va explicar a en Lee les mentides de l’Amo abans que aquest pogués tornar a obrir l’Ull de l’Harmonia. Acte seguit, l’Amo va matar en Lee i va manipular la Grace per intentar usar l’Ull per prendre les regeneracions restants del Doctor.  Davant d’aquella situació, el Doctor va indicar a la Grace que enviés la TARDIS en una òrbita temporal anterior i viatgessin al moment abans que l’Amo obrís l’Ull de l’Harmonia per evitar que la Terra fos xuclada a través de l’Ull; la consegüent pèrdua de potència de l’Ull va impedir que l’Amo robés amb èxit la força vital del Doctor.

Grace va tornar a alliberar el Doctor, però l’Amo va aconseguir la força suficient per a llançar-la a través de la Cambra del Claustre, i la va matar. El Doctor i l’Amo van lluitar entre si, però l’Amo va calcular malament l’angle d’un atac, va caure a l’Ull i es va negar a acceptar l’ajuda del Doctor. Un cop la TARDIS va tornar al seu corrent temporal, la Grace i en Lee van ser ressuscitats gràcies a l’energia de l’Ull. Després de deixar-los de nou a San Francisco a temps pel Dia d’Any Nou del 2000, el Doctor va aconsellar a en Lee que es prengués unes vacances durant els Nadals següents, i va demanar a la Grace que viatgés amb ell. Tot i que ho va declinar, ella va demanar-li que visqués una vida normal amb ella a San Francisco, cosa que ell va declinar. Els dos es van separar en bons termes amb un petó de comiat i el Doctor se’n va anar a viure noves aventures en la TARDIS (Doctor Who: La Pel·lícula).

Després dels esdeveniments de dubtosa canonicitat de les novel·les Eighth Doctor Adventures, els àudio-drames de la sèrie de ràdio de Big Finish Productions, i la sèrie de còmics de Doctor Who Magazine, el Doctor es va veure involucrat en un esdeveniment enmig de la Guerra del Temps: després d’intentar evitar que una nau s’estavellés contra un planeta, el Doctor i l’única tripulant de la nau, la pilot Cass, van morir quan la nau va estavellar-se. El planeta resulta ser Karn, que ja va visitar el Quart Doctor a “The Brain of Morbius/El Cervell de Morbius”.

El Vuitè Doctor regenerant-se a “The Night of the Doctor”

La Germandat de Karn aconsegueix ressuscitar temporalment al Vuitè Doctor i li demanen que s’uneixi a la Guerra del Temps, de la qual fins ara sempre havia volgut estar-s’hi al marge (“The Night of the Doctor”). En veure el cos mort de la Cass, perd tota esperança i decideix desfer-se del títol de Doctor per a convertir-se en un home vàlid per l’Última Gran Guerra del Temps. Per a això, utilitzant una poció que li ofereixen, el Vuitè Doctor força artificialment la personalitat de la seva regeneració i es transforma en el Doctor de la Guerra.

Doctor de la Guerra - John Hurt

El Doctor de la Guerra

És la novena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who  i la seva vuitena regeneració. Va ser interpretat per l’actor John Hurt el 2013. És inusual en el fet que tècnicament precedeix al Novè Doctor interpretat per Christopher Eccleston, però la seva primera aparició en pantalla va arribar vuit anys més tard, en ser creat retroactivament pel showrunner Steven Moffat. Pels esdeveniments de la Guerra del Temps, el Vuitè Doctor, interpretat per Paul McGann tornaria a aparèixer a la sèrie el 2013 durant el minisodi “The Night of the Doctor” on es regeneraria en el Doctor de la Guerra per dedicar-se a lluitar a l’Última Gran Guerra del Temps. La creació del Doctor de la Guerra és deguda a un desacord amb Christopher Eccleston per repetir el seu paper durant l’especial del 50è Aniversari “The Day of the Doctor”.

El 30 de març de 2005, la BBC va confirmar que Eccleston no seguiria interpretant al Novè Doctor durant la Sèrie 2, argumentant que l’actor temia quedar encasellat en el paper de Doctor. El 4 d’abril, van admetre que aquesta declaració es va fer sense consultar-ho amb l’actor, i es van veure obligats a demanar disculpes. En declaracions al Yorkshire Evening Post el 2010, Eccleston va negar que se’n va anar per por de ser encasellat. Va dir que “no vaig gaudir el medi ambient i la cultura en què nosaltres, els actors i l’equip, vam estar treballant” i que ell no volia fer res més basat en l’experiència.  Ell va dir: “No em sentia còmode. Vaig pensar: Si em quedo en aquest treball, hauré d’acceptar certes coses en les que vaig pensar que estaven equivocats. I jo crec que és més important ser tu mateix, que tenir èxit, així que vaig marxar. Però el més important és que ho vaig fer, no que me’n vaig anar. Realment sento que vaig trencar el motlle i va ajudar reinventar la sèrie. Estic molt orgullós d’això.”

D’acord amb el Sunday Mirror, en una entrevista per al lloc web de la BBC de Doctor Who que va ser realitzada després de la seva partida va revelar que Eccleston havia planejat quedar-se durant dos o tres anys més. Al març de 2013 una font de la BBC va indicar que Eccleston havia discutit la opció d’actuar per l’especial del 50è Aniversari de Doctor Who, que es va emetre al novembre de 2013, amb el successor de Russell T. Davies com a productor executiu, Steven Moffat. Després de considerar-ho, ell va decidir no tornar a la sèrie. Si hagués tornat, la seva encarnació hauria interpretat el rol que en última instància es va passar a John Hurt, amb l’obligada creació del Doctor de la Guerra per a substituir l’absència d’Eccleston.

Biografia del personatge

Reflex d’un jove Doctor de la Guerra a “The Night of the Doctor”

Originalment jove i robust, la novena encarnació del Doctor, va iniciar el seu camí com a guerrer tal i com havia escollit i va repudiar el títol de “Doctor” (“The Night of the Doctor”). Els Senyors del Temps el coneixerien per “Doctor en la Guerra” i el tindrien per un heroi de guerra (“Hell Bent”).

Després de tornar-se vell i acabar cansat de la batalla, el Doctor es va encarar amb la realitat i va creure que era l’hora d’activar el Moment, per posar fi a la Guerra del Temps i cometre un genocidi massiu contra tots dos bàndols: els Dàleks i el seu propi poble. No obstant això, la interfície sensible del Moment el va conduir per un camí diferent i el va deixar veure de primera mà el futur que l’esperava si realment destruïa Gallifrey amb el Moment. Mentrestant el Lord President Rassilon es va reunir amb l’Alt Consell de Gallifrey per trobar una forma de fugir de la Guerra del Temps i del Bloqueig Temporal que havien aplicat (“The End of Time/La fi del temps”).

Desè Doctor, Doctor de la Guerra, Clara Oswald i Onzè Doctor amb el Moment (“The Day of the Doctor”)

Un cop es va associar amb el Desè i amb l’Onzè Doctors, va canviar de parer i va buscar una forma heroica per posar fi a la Guerra del Temps en lloc de l’alternativa mortal que anava a realitzar (“The Day of the Doctor”).

Sabent que gràcies al Moment podia unir-se amb les seves regeneracions passades i futures, el Doctor de la Guerra va salvar Gallifrey de la destrucció mitjançant Cubs d’Estasis amb l’ajuda de dotze encarnacions més d’ell mateix. Encara que no va ser capaç de retenir aquestes memòries creient que realment havia destruït Gallifrey, l’Onzè Doctor ho recordaria tot i, finalment, pensaria en el Doctor de la Guerra com l’home que va salvar Gallifrey i com l’home que va ser el Doctor el dia que ningú més podia ser-ho, reconeixent-li així el títol del que havia refusat. A part d’aquest i del Dotzè Doctor cap de les altres encarnacions recordaria haver ajudat a salvar Gallifrey, tot i haver-ho fet, i això inclou el Novè i el Desè Doctors, que viurien amb el ressentiment d’haver destruït Gallifrey.

A causa de salvar Gallifrey i els Senyors del Temps, va ser recordat com un heroi de guerra que es va llaurar un gran respecte per part de l’Exèrcit dels Senyor del Temps. Un soldat va declarar que, durant la Guerra del Temps, es va veure al Doctor de la Guerra entrar en combat sense armes i tot i així va guanyar, cosa que seria l’última cosa que molts van arribar a veure: un guerrer desarmat que sortia victoriós en mig de la guerra.

El Doctor de la Guerra regenerant-se a “The Day of the Doctor”

Després de lluitar en l’Última Gran Guerra del Temps durant moltíssims anys, el Doctor de la Guerra es va regenerar en una forma més jove a causa del cansament per l’edat avançada que tenia, just després d’haver ajudat a salvar Gallifrey i haver recuperat el seu bon nom. Tot i que no recordaria haver salvat Gallifrey i fins que l’Onzè Doctor no visqués els fets de “The Day of the Doctor” viuria amb el record d’haver assassinat el seu poble, va entrar a la seva TARDIS, es va allunyar dels fets ocorreguts durant l’Últim Dia de la Guerra del Temps i es va regenerar en el Novè Doctor.

Novè Doctor - Christopher Eccleston

El Novè Doctor

És la desena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who  i la seva novena regeneració. Va ser interpretat per l’actor Christopher Eccleston el 2005.

L’enfocament de l’equip de producció cap al personatge i la interpretació d’Eccleston van ser intencionadament diferents dels seus predecessors, amb la declaració d’Eccleston que el seu personatge seria menys excèntric. Per emmotllar-se al públic del segle XXI, al Doctor se li va donar un primer acompanyant dissenyat per ser tan independent i valent com ell, en la forma de Rose Tyler, interpretada per Billie Piper. També viatja breument amb ell, Adam Mitchell (Bruno Langley), un jove geni autosuficient que acaba traint la seva confiança, i Jack Harkness (John Barrowman), un estafador reformat. El Doctor, Rose i Jack formen un equip molt proper, però se separen al final de la Sèrie 1 quan cada personatge ha d’afrontar una decisió difícil.

El personatge ha estat generalment ben rebut pel públic. El 2006, els lectors de Doctor Who Magazine el van votar com el tercer Doctor més popular. La crítica, tant de la premsa principal com la de ciència ficció, generalment acrediten al personatge i a Eccleston com els que van aconseguir revifar la sèrie després del seu descans entre 1989 i 2005. Les interaccions del personatge amb els seus arxienemics, els Dàleks, van ser especialment lloades. No obstant això, alguns crítics van notar que Eccleston no estava fet per al personatge ja que semblava incòmode amb un paper de gènere. Eccleston va guanyar diversos premis per la seva única temporada, inclòs el premi dels National Television Awards al Millor Actor.

Per diversos desacords que hem mencionat a l’apartat del Doctor de la Guerra, Eccleston va abandonar la sèrie després de la seva primera temporada a la Sèrie 1. Tot i així, Eccleston havia discutit la opció d’actuar per l’especial del 50è Aniversari de Doctor Who, “The Day of the Doctor”. Després de considerar-ho, va decidir no tornar a la sèrie, però si ho hagués fet, la seva encarnació hauria interpretat el rol que en última instància es va passar a John Hurt, amb l’obligada creació del Doctor de la Guerra per a substituir l’absència d’Eccleston.

Biografia del personatge

Rose Tyler al capítol on debutava, “Rose”

En sortir de l’Última Gran Guerra del Temps, el Doctor de la Guerra es regenera dins la TARDIS en el Novè Doctor creient ser l’únic supervivent de la destrucció de Gallifrey, i per tant, l’últim supervivent de la Guerra.

En aquesta encarnació, el Doctor va passar gran part de la seva vida lamentant-se immensament del que havia vist, viscut i fet durant la Guerra del Temps. Va lluitar amb la idea que ell era l’últim dels Senyors del Temps, deixant a banda el conflicte i donant més importància a la conclusió que ell va haver de realitzar i que va acabar amb tota la seva gent.

Desvinculat completament de la raça dels Senyor del Temps, el Doctor es va trobar sol i dolgut. Emocionalment turmentat per la guerra, va entrar en un període molt fosc de la seva vida esquitxat pel ressentiment, en el qual tendia a actuar amb rudesa als que el van portar pel camí equivocat. Tot i això, es va mantenir jovial i amigable cap a qualsevol a qui agafés estima, lentament reafirmant-se a si mateix com el Doctor, mentre deixava de banda el seu costat ressentit per l’època de la Guerra.

Jack Harkness al capítol on debutava, “The Empty Child/El nen buit”

Rose Tyler era la seva companya més fidel, tot i que, durant l’intent de la família Slitheen per destruir la Terra amb ànims de lucre, va aliar-se temporalment amb la Harriet Jones (“World War Three/La tercera guerra mundial”). Amb el temps també va començar una contínua relació d’amor/odi entre el Doctor i la mare de la Rose, Jackie Tyler, així com amb el xicot de la Rose, Mickey Smith. També va tenir un curt període d’aventures amb Adam Mitchell, un empleat d’en Henry van Statten (“Dalek/Dàlek”), a petició de la Rose, però el va expulsar per gairebé alterar de manera espectacular la història humana (“The Long Game/L’etern joc”).

Després de reprendre les seves aventures amb només la Rose, la parella va ser estafada accidentalment per l’ex-Agent del Temps, el Capità Jack Harkness. Després d’ajudar al Doctor a resoldre la plaga dels nanobots a “The Empty Child/El nen buit” li van donar la benvinguda a bord de la TARDIS.

El Novè Doctor va trobar la seva fi en descobrir que els Dàleks que havien sobreviscut a la Guerra del Temps havien estat reconstruint les seves files manipulant el Quart Gran i Omniscient Imperi Humà en el seu benefici (“Bad Wolf/El llop ferotge”). La Rose va absorbir breument l’energia del Vòrtex del Temps i es va convertir en una entitat quasi-divina, el Llop Ferotge (“Parting of the Ways/El comiat”).

El Novè Doctor regenerant-se a “Parting of the Ways/El comiat”

Usant els poders del Llop Ferotge, la Rose va destruir els Dàleks, i va ressuscitar el Capità Jack, que havia mort en combat. El Doctor va haver d’absorbir tota l’energia del Vòrtex Temporal per salvar-la, però per poder sobreviure a la sobreexposició d’aquesta energia va haver de regenerar-se en el Desè Doctor.

Desè Doctor - David Tennant

El Desè Doctor

És l’onzena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who  i la seva desena regeneració. Va ser interpretat per l’actor David Tennant entre 2005 i 2010. Tornaria a aparèixer a la sèrie el 2013 per l’especial del 50è Aniversari de Doctor Who, “The Day of the Doctor”, amb John Hurt i Matt Smith (el Doctor de la Guerra i l’Onzè Doctor, respectivament) i el 2007, durant la seva era en pantalla, protagonitzaria un episodi especial per a Children in Need (“Time Crush”) amb el Cinquè Doctor, interpretat pel que seria el sogre de Tennant el 2011, Peter Davison.

El Desè Doctor ha estat extremadament popular entre els fans de Doctor Who. Va rebre elogis de la crítica per la seva complexitat i humanitat i és considerat una de les millors encarnacions del personatge. La BBC va anar tan lluny com per considerar que la sèrie havia d’acabar el 2010, pensant que no podria funcionar sense Tennant. El 2006, els lectors de la Doctor Who Magazine van votar el Doctor de Tennant com a millor Doctor, superant l’anterior favorit, el de Tom Baker. També va guanyar el premi dels National Television Awards a l’Actor Més Popular el 2006 i 2007, i el premi a la Millor Interpretació Dramàtica el 2008 i el 2010. En una enquesta realitzada per Radio Times el març de 2007, el Doctor de Tennant va ser nomenat el “Personatge Més Interessant de la Televisió“. El 2011, IGN va classificar el Desè Doctor com el millor Doctor. El 2013, IGN va tornar a posicionar Tennant com el millor Doctor, juntament amb el Daily Mail i Radio Times, i van nomenar Billie Piper la millor companya del Doctor. Els usuaris de Plusnet també van votar David Tennant com el millor Doctor el 2013. Els usuaris de DoctorWhoTV també van votar Tennant com el Millor Doctor de Tots els Temps el 2013.  Els votants a Digital Spy també van qualificar Tennant com el millor Doctor el 2013 amb el 50,05% dels vots, i de nou el 2015. Una enquesta al novembre de 2013 va revelar que Tennant va ser considerat el millor Doctor amb el 33% dels vots, amb un clar avantatge d’un 10% sobre el segon lloc, Tom Baker. Els lectors de The Telegraph van votar Tennant com el millor actor per interpretar al Doctor el 2014.

Jenna Coleman, que va interpretar la Clara Oswald i va aparèixer amb Tennant a “The Day of the Doctor”, va dir que ell era el seu Doctor preferit, juntament amb el de Tom Baker. L’escriptor Terry Pratchett considera la interpretació de Tennant com la del millor Doctor de la història.

El 2016, els lectors de Digital Spy van votar el Desè Doctor com el millor personatge de la televisió del segle XXI.

Biografia del personatge

El Desè Doctor i la seva mà amputada

El Novè Doctor es regenera en el clímax del final de la primera temporada de 2005, la Sèrie 1, a “The Parting of the Ways/El comiat”; com a Desè Doctor, es torna a presentar a la seva companya Rose Tyler (Billie Piper) al minisodi especial per Children in Need “Born again”. A “The Christmas Invasion/La invasió de Nadal” passa gairebé tot l’episodi en estat comatós després de la seva regeneració. Quan finalment desperta, derrota els Sycorax i salva la Terra; en el procés perd una mà, però li’n torna a créixer una altra amb energia cel·lular residual ja que encara no ha completat el seu cicle regeneratiu. Entre altres aventures, el Doctor i la Rose salven a la Reina Victòria d’Anglaterra (Pauline Collins) d’un home llop, fet que acaba amb la creació de Torchwood per la mateixa Reina Victòria (“Tooth and Claw/Natura violenta”). El Doctor comparteix una aventura amb dos antics companys, la periodista Sarah Jane Smith (Elisabeth Sladen) i el gos robòtic K-9 abans que el xicot de la Rose, Mickey Smith (Noel Clarke), s’uneixi a ells com a segon company. El final de la temporada té lloc al Londres actual, on el Torchwood modern és escenari d’una guerra entre els Dàleks i els Ciberhumans; en salvar la Terra, el Doctor perd la Rose, que queda atrapada en un univers paral·lel, al costat d’en Mickey i la seva mare, a “Doomsday/La fi del món”.

Just després de perdre la Rose, una misteriosa dona vestida de núvia (Catherine Tate), apareix miraculosament a la TARDIS. A l’especial de Nadal “The Runaway Bride/La núvia fugitiva”, el Doctor i la núvia, Donna Noble, salven la Terra, a més que la Donna salva el Doctor d’anar massa lluny en la seva venjança contra l’alienígena Racnoss i decideix rebutjar la seva oferta de ser la seva companya. A la Sèrie 3, el Doctor pren Martha Jones (Freema Agyeman) com la seva nova acompanyant.

L’Amo, interpretat per John Simm, com a Primer Ministre a “The Sound of Drums/El so dels tambors”

Junts són testimonis de la misteriosa profecia de la Cara de Boe que li profetitza al Doctor: “You Are Not Alone” (“Tu no n’estàs tant de sol” segons el doblatge català). Se’ls uneix l’antic company del Doctor, Jack Harkness (John Barrowman) en una aventura de tres episodis on l’arxienemic del Doctor, l’Amo (John Simm), es converteix en el Primer Ministre del Regne Unit i esclavitza al Doctor durant un any després de regenerar-se de la seva encarnació anterior, el Professor Yana (sigles de You Are Not Alone) a “Utopia”. Gràcies al pla de Martha, el Doctor s’imbueix amb l’energia psíquica de tot el planeta, i aquest derrota fàcilment a l’Amo, que rebutja voluntàriament regenerar-se i mor en braços del Doctor. Després d’aquesta aventura, al final de “Last of the Time Lords/L’últim Senyor del Temps”, Jack i Martha abandonen la TARDIS, i el Doctor té una breu trobada amb la seva cinquena encarnació a “Time Crush” per a posteriorment quedar en xoc al veure que el Titànic havia xocat contra la TARDIS.

L’especial de Nadal de 2007 (“Voyage of the Damned/El viatge dels condemnats”)mostra al Doctor i a la cambrera Astrid (Kylie Minogue), salvant la Terra del xoc imminent de la nau espacial Titànic; Astrid mor heroicament, i el Doctor es troba amb Wilfred Mott (Bernard Cribbins) per primera vegada. En la Sèrie 4, el Doctor es retroba amb Donna Noble, la núvia fugitiva i la néta d’en Mott, que es converteix en la seva nova acompanyant. Viatgen a Pompeia en temps de l’erupció del Vesuvi i la Donna implora al Doctor que salvi algú de la massacre, després de negar-se a alterar la història (“The Fires of Pompeii/El foc de Pompeia”). Tot i així, acaba acceptant en l’últim moment i salva la família de Caecilius (Peter Capaldi), recordant que el seu deure com a Doctor és ajudar i salvar la gent.  A “Planet of the Ood/El planeta dels Oods”, els alienígenes Ood profetitzen la mort del Desè Doctor.

River Song, al capítol on debutava a “Silence in the Library/Silenci a la biblioteca”

Martha els acompanya durant tres episodis; en dos, el Doctor lluita contra els Sontarans, i en el tercer es converteix en pare de la Jenny (Georgia Moffett, filla de Peter Davison), a “The Doctor’s Daughter/La filla del Doctor”. Més endavant, coneix a l’arqueòloga i futura acompanyant, River Song (Alex Kingston), per primera vegada segons la perspectiva d’ell, a l’episodi de dues parts “Silence in the Library/Forest of the Dead” (“Silenci a la biblioteca/El bosc dels morts”); ella mor, però el Doctor guarda la seva consciència en un disc dur perquè hi visqui eternament, després d’acceptar que algun dia ella significaria molt per a ell. Després que la Donna conegui la Rose en una realitat alternativa a “Turn Left/Giri a l’esquerra”, el Doctor s’adona que això anticipa la fi del món. En els episodis finals de la Sèrie 4, “The Stolen Earth/Journey’s End” (“La Terra robada/El final del viatge”), que suposen un crossover amb els spin-offTorchwood The Sarah Jane Adventures, el Doctor i la Donna es reuneixen amb antics companys: Rose, Sarah Jane, Martha, JackMickey i Jackie Tyler per salvar l’univers d’en Davros (Julian Bleach), el creador dels Dàleks.

Després de retrobar-se amb la Rose, el Doctor rep el tret d’un Dàlek i és llavors quan comença el seu cicle regeneratiu. No obstant, no vol canviar de rostre i de personalitat així que envia tota l’energia de la seva onzena regeneració a la mà amputada que conservava del combat contra els Sycorax, i fa servir només part de l’energia per sanar les ferides i seguir sent com era. Un cop la Donna toca la mà amputada (que està plena d’energia regenerativa) es crea una versió clònica del Desè Doctor a partir de l’energia de l’onzena regeneració del Doctor i de l’ADN de la Donna, el Doctor Meta-Crisi (David Tennant).

Donna i el Doctor Meta-Crisi a “Journey’s End/El final del viatge”

Pel contacte amb la Donna, el clon és mig-humà, mig-Senyor del Temps, així que no es pot regenerar i té una vida finita. Alhora, a causa del contacte, la Donna adquireix la ment d’un Senyor del Temps, ajuda a derrotar en Davros i els Dàleks i salva el Doctor.  El Doctor envia la seva versió mig-humana a l’univers paral·lel de la Rose, on viuria feliçment amb ella i envellirien junts. Després, el Doctor autèntic es veu forçat a esborrar els records de la Donna per salvar-li la vida, ja que un humà no pot viure amb la ment d’un Senyor del Temps. Se separa de tots els seus companys i es queda sol. Al minisodi especial per les Doctor Who Proms “Music of the Spheres”, veiem a un Doctor solitari component la seva peça musical, Oda a l’Univers, abans que sigui interromput per un Graske (Jimmy Vee).

En comptes d’aparèixer en una temporada nova pel 2009, el Desè Doctor apareix sense un acompanyant regular en diversos episodis especials al llarg de 2008 i 2009, l’últim d’ells emès el dia d’Any Nou de 2010. A l’especial de Nadal “The Next Doctor/El pròxim Doctor”, el Doctor creu erròniament que ha trobat una encarnació futura de si mateix en el londinenc amnèsic Jackson Lake (David Morrissey), amb qui salva el Londres victorià dels Ciberhumans. A “Planet of the Dead/El planeta dels morts”, apareix la lladre de joies Lady Christina de Souza (Michelle Ryan) com a acompanyant eventual, i el Doctor rep la profecia de la seva mort imminent. Tennant fa una aparició a mode de crossover en un episodi en dues parts de The Sarah Jane Adventures, “The Wedding of Sarah Jane Smith”, en la qual una poderosa entitat coneguda com el Trickster (Paul Marc Davis) també esmenta l’imminent mort del Desè Doctor. A “The Waters of Mars/Les aigües de Mart”, el Doctor intenta alterar la història i evitar la mort de l’exploradora espacial Adelaide Brook (Lindsay Duncan); quan ella es suïcida, comença a sentir tot el pes de la seva mortalitat sobre ell.

Lord President Rassilon, interpretat per Timothy Dalton a “The End of Time/La fi del temps”

Just després d’aquest episodi, el Desè Doctor viuria els esdeveniments de l’especial pel 50è Aniversari de Doctor Who, “The Day of the Doctor” (tot i que no recordaria cap dels esdeveniments que va viure amb el Doctor de la Guerra i l’Onzè Doctor) i només recordaria el fet anterior a reunir-se amb ells: haver-se casat amb Elisabet I d’Anglaterra (tal com mencionaria a “The End of Time/La fi del temps”).

A l’episodi final de la bateria d’especials, “The End of Time/La fi del temps”, els Oods parlen al Doctor de la seva profecia original i va a la Terra contemporània on l’Amo (John Simm) ha sigut ressuscitat i s’ha aliat amb la família Naismith. El Doctor es retroba amb en Wilfred Mott i en la segona part, l’Amo, retorna Gallifrey al cel complint un pla del Lord President Rassilon i de l’Alt Consell de Gallifrey per trobar una forma de fugir de la Guerra del Temps i del Bloqueig Temporal que havien aplicat. Tot i haver-ho aconseguit, al final es redimeix i ajuda el Doctor a derrotar en Rassilon (Timothy Dalton) abans de retornar Gallifrey a la Guerra i desaparèixer amb els altres Senyors del Temps a l’Últim Dia de la Gran Guerra del Temps. El Desè Doctor sacrifica la seva vida per salvar en Wilfred, exposant-se a més de 500.000 rads de radiació letal i activa el seu cicle regeneratiu. Resistint-se a canviar, el veiem visitant a molts dels seus antics acompanyants. Entrega a en Wilfred un bitllet de loteria premiat per la Donna, com a regal de casament; salva la Martha i en Mickey (ara marit i muller) d’un franctirador Sontaran, salva de l’atropellament al fill de Sarah Jane Smith, Luke (Tommy Knight) i s’acomiada d’ella; presenta un noi a en Jack Harkness, l’Alonzo de “Voyage of the Damned/El viatge dels condemnats” (Russell Tovey), i va a veure la Rose el dia d’Any Nou de 2005 (quan aquesta encara no coneixia el Novè Doctor) i li diu que està segur que tindrà un “molt bon any”.

El Desè Doctor regenerant-se a “The End of Time/La fi del temps”

Acte seguit, se’n va a la TARDIS mentre els Oods li canten una cançó de comiat (titulada Vale Decem). Quan comença a regenerar-se, les seves últimes paraules són “No me’n vull anar” i amb una gran explosió d’energia regenerativa, destrueix la sala de la consola de la TARDIS i es regenera en l’Onzè Doctor.

Onzè Doctor - Matt Smith

L’Onzè Doctor

És la dotzena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who  i la seva dotzena regeneració, ja que el Desè Doctor es va regenerar un altre cop abans de regenerar-se en l’Onzè Doctor (l’energia de l’onzena regeneració va acabar a la mà amputada del Desè Doctor i després va esdevenir el Doctor Meta-Crisi gràcies al contacte amb la Donna). Va ser interpretat per l’actor Matt Smith entre 2010 i 2013. El 2013, durant la seva era en pantalla, protagonitzaria l’especial del 50è Aniversari de Doctor Who, “The Day of the Doctor”, amb John Hurt i David Tennant (el Doctor de la Guerra i el Desè Doctor, respectivament).

Quan Russell T. Davies va abandonar la sèrie després de la regeneració del Desè Doctor, el seu successor com a guionista i productor executiu, Steven Moffat volia un actor de mitjana edat perquè interpretés l’Onzè Doctor, i Matt Smith tenia 26 anys quan va ser escollit pel paper. Això el va convertir en l’actor més jove en interpretar al Doctor, tres anys més jove del que era Peter Davison quan va debutar com el Cinquè Doctor.

Els productors de la sèrie no estaven segurs sobre escollir a Matt Smith, perquè creien que un actor de 26 anys no podria interpretar adequadament el Doctor; el director dramàtic de BBC Wales, Piers Wenger compartia aquest sentiment, però més endavant es van adonar que Smith tenia la capacitat suficient per interpretar el paper. L’elecció d’Smith pel paper es va revelar durant un episodi de Doctor Who Confidential, en què l’actor va descriure el paper com “un meravellós privilegi i un repte que espero poder emprendre satisfactòriament”.

Biografia del personatge

Rory, Amy, l’Onzè Doctor i el Senyor dels Somnis a “Amy’s Choice/La decisió de l’Amy”

L’Onzè Doctor apareix per primera vegada en els últims minuts de “The End of Time/La fi del temps”(2010), quan la seva encarnació anterior es regenera. Matt Smith debuta del tot a “The Eleventh Hour/L’onzena hora”, on coneix l’Amy Pond (Karen Gillan) en la seva infància mentre investiguen una misteriosa esquerda a la paret de la seva habitació, i on se’ls diu per primer cop una profecia que es repetirà al llarg de la Sèrie 5: “es farà el silenci“. Catorze anys després, l’Amy accedeix a unir-se al Doctor com la seva acompanyant de viatge en la vigília del seu matrimoni amb Rory Williams (Arthur Darvill). A “Victory of the Daleks/La victòria dels Dàleks”, el Doctor és enganyat per crear a una nova generació de Dàleks. A “The Time of Angels/Flesh and Stone” (“El temps dels àngels/Carn i pedra”), es torna a trobar amb seva la futura acompanyant River Song, interpretada per Alex Kingston, i amb uns enemics que van debutar a la Sèrie 3, els Àngels Ploraners, i descobreix que les esquerdes com la de la paret de l’Amy estan esborrant completament a les persones del temps i l’espai. Quan l’Amy intenta seduir el Doctor, aquest agafa en Rory com a segon acompanyant a partir de “The Vampires of Venice/Els vampirs de Venècia”, fins a “Cold Blood/Sang freda”, on és esborrat de la història per una esquerda. El Doctor també s’enfronta al seu costat fosc a “Amy’s Choice/La decisió de l’Amy”, quan és posat a prova per una manifestació del seu propi odi, el Senyor dels Somnis (Toby Jones). A l’episodi final de la Sèrie 5 “The Pandorica Opens/The Big Bang” (“S’obre la Pandòrica/El “Big Bang”), una força desconeguda fa explotar la TARDIS i causa el col·lapse de tot l’univers. Per arreglar-ho, el Doctor “reinicia” l’univers col·locant la Pandòrica al centre de l’explosió, cosa que permet el retorn d’en Rory a l’existència, però el Doctor és esborrat de la història en el procés. No obstant això, la River ajuda a l’Amy a recordar-lo i retornar-lo a l’univers el dia de les seves noces amb en Rory, i la parella es torna a unir a ell com els seus acompanyants. La següent aparició de l’Onzè Doctor és a “Death of the Doctor”, una història en dues parts de l’spin-off de la sèrie, The Sarah Jane Adventures, al costat de les seves antigues acompanyants Sarah Jane Smith (Elisabeth Sladen) i Jo Grant (Katy Manning), mentre l’Amy i en Rory estan de lluna de mel.

El Doctor i l’astronauta al Llac Silencio, “The Impossible Astronaut/L’astronauta impossible”

A “The Impossible Astronaut/Day of the Moon” (“L’astronauta impossible/El dia de la Lluna”), l’Amy, en Rory i la River són testimonis de l’assassinat d’una versió futura del Doctor i juren mantenir el secret amb el Doctor del present, però l’Amy gairebé li diu sense voler a “The Rebel Flesh/La quasi gent”. En la conclusió de l’episodi, es revela que l‘Amy està embarassada i que ha estat segrestada per Madame Kovarian (Frances Barber). A “A Good Man Goes to War/Un home bo va a la guerra”, el Doctor comença a reclutar gent que li deu favors al llarg de l’espai i el temps per formar un exèrcit i rescatar l’Amy, però no aconsegueix rescatar el seu nadó, la Melody Pond. El Doctor també descobreix que la Melody; tot i ser filla d’en Rory i l’Amy, és en part Senyora del Temps, i que quan creixi es convertirà en la River Song. A “Let’s Kill Hitler/Matem en Hitler”, el Doctor es troba amb la Mels, una amiga d’infantesa de l’Amy i en Rory i una encarnació més jove de la River i s’assabenta que ha estat manipulada per un orde religiós conegut com “El Silenci” perquè l’assassini. La Mels es regenera en la River Song i gairebé mata el Doctor amb un petó abans que l’Amy li mostri a la seva filla que es convertirà en la River Song en qui el Doctor tant confia. Així la convenç per salvar-li la vida utilitzant tota la seva energia regenerativa restant. El Doctor també descobreix les circumstàncies de la seva mort a través de la base de dades històrica del Teselecta, un robot pilotat per persones miniaturitzades que pot copiar l’aspecte d’altres persones. A “The God Complex/Complex de Déu”, el Doctor deixa l’Amy i en Rory a la Terra quan s’adona que l’adoració de l’Amy cap a ell posa en perill les seves vides. Passa algun temps abans que el Doctor estigui llest per enfrontar-se a la mort. A “The Wedding of River Song/El casament de la River Song”, el seu vell amic Dorium Maldovar (Simon Fisher-Becker) li recita tota la profecia d’El Silenci, presumint dels seus contactes amb els Monjos sense Cap:

Als camps de Trenzalore, a la caiguda de l’onzena, quan cap ésser viu pugui dir cap mentida i sigui impossible no contestar, es farà una pregunta. Una pregunta que no s’hauria de contestar mai. El silenci s’ha de fer quan es faci la pregunta; la primera pregunta, la pregunta més antiga de l’univers, oculta a la vista

– Dorium Maldovar al Doctor a
“The Wedding of River Song/El casament de la River Song”

La líder d’El Silenci, Madame Kovarian, a “A Good Man Goes to War/Un home bo va a la guerra”

També li explica que la part més famosa de la profecia, “es farà el silenci“, és una mala traducció de la versió real, “El silenci s’ha de fer“, deixant entendre l’imperatiu sobre una pregunta que no s’ha de respondre. Acte seguit, planeja una forma d’escapar de la mort. El Doctor s’amaga dins d’un duplicat robòtic de si mateix gràcies al Teselecta; és disparat i incinerat i enganya el destí simulant la seva mort, que és un punt fix en la història. En una realitat alternativa causada per la resistència de la River a disparar el Doctor, els dos es casen; durant la cerimònia, el Doctor li fa saber el seu pla i ella l’ajuda a fingir la seva mort. Llavors el decapitat Dorium Maldovar l’avisa sobre la profecia d’El Silenci, i resol la part final de la profecia dient que la pregunta que no s’hauria de contestar mai i que està oculta a la vista, és el vertader nom del Doctor, i El Silenci havia intentat evitar que es revelés conspirant amb el seu assassinat.

El Doctor roman ocult al món, però finalment contacta amb l’Amy i en Rory per seguir viatjant. A “The Power of Three”, la parella es planteja la idea de triar entre la seva vida quotidiana o la seva vida com a acompanyants del Doctor. A “The Angels Take Manhattan”, durant una aventura a Nova York, els Àngels Ploraners envien en Rory als anys trenta i impedeixen que sigui rescatat pel Doctor a causa d’una paradoxa. L’Amy tria seguir-lo i tenir una vida al costat del seu marit en el passat, de manera que tots dos es separen per sempre del Doctor.

Amy a “The Angels Take Manhattan”, el seu últim episodi

Aquest, abatut, decideix retirar-se de la seva vida de viatger del temps i s’estableix al Londres victorià juntament amb els seus amics Vastra, Strax i Jenny, durant l’especial de Nadal “The Snowmen”. Allà descobreix l’existència de Clara Oswald (Jenna Coleman), una jove que el va ajudar en una aventura anterior i que havia mort per salvar-li la vida (“Asylum of the Daleks”).

Sorprès, el Doctor torna a la seva activitat per acabar amb l’amenaça de la Gran Intel·ligència però no pot evitar que Clara mori de nou, de manera que inicia una recerca per tot el temps d’aquesta “noia impossible” que ja ha mort dos cops per salvar-lo. Finalment, a “The Bells of Saint John” la troba de nou a Londres durant l’any 2013 i la convida a viatjar amb ella com la seva acompanyant. Tots dos tenen diverses aventures fins que el camí del Doctor el porta a Trenzalone durant els esdeveniments de “The Name of the Doctor”, on troba la seva tomba. Allà, la Gran Intel·ligència entra en la línia temporal del Doctor, que es troba a la tomba del Senyor del Temps, per intentar destruir-lo, però Clara el segueix i aconsegueix derrotar el malvat escampant còpies de si mateixa al llarg de la vida del Doctor (fet pel qual pugui viure i morir per salvar-lo). El Doctor també entra a la seva línia temporal per rescatar la Clara, que descobreix una encarnació desconeguda del Doctor, el Doctor de la Guerra.

Durant l’especial del 50è Aniversari, “The Day of the Doctor”, l’Onzè Doctor es reuneix amb el Desè Doctor i amb el Doctor de la Guerra, una encarnació que tant el Desè com l’Onzè Doctor odien per ser el responsable de la destrucció de Gallifrey. Posteriorment, els tres Doctors ordeixen un pla per amagar Gallifrey en un punt desconegut del temps i l’espai i així salvar el seu planeta per posar fi a la Guerra del Temps.

L’Onzè Doctor amb el Desè Doctor i el Doctor de la Guerra a “The Day of the Doctor”

Per emprendre aquest desgavellat projecte, tretze encarnacions del Doctor col·laboren amb les seves respectives TARDIS, incloent el Dotzè Doctor. Encara que triomfen, l’únic que pot recordar els fets de “The Day of the Doctor” és l’Onzè Doctor, que és l’encarnació més vella de les tres, i el Dotzè Doctor, que conserva els records de l’encarnació de Matt Smith, i només va participar a la part final del projecte per salvar Gallifrey.

Posteriorment, l’Onzè Doctor descobreix que el seu pla va tenir èxit i troba una esquerda al planeta Trenzalore des de la qual els Senyors del Temps li pregunten el seu nom vertader. El Doctor comprèn que dir el seu nom alliberarà Gallifrey i els Senyors del Temps, cosa que reiniciaria de nou la Guerra del Temps, ja que el planeta estava rodejat de naus Dàlek, Ciberhumanes, Sontaran i moltes altres races. Davant aquest dilema, el Doctor opta per quedar-se a Trenzalore per defensar-lo de les diferents espècies que intenten evitar el retorn dels Senyors del Temps. L’Església protegia el planeta de totes aquelles espècies des de la Unitat Central Papal, i una de les seves branques, la comandada per Madame Kovarian, va decidir vetllar pel silenci del Doctor per evitar el reinici de la Guerra del Temps. És així com es crea l’orde religiós d’El Silenci, que viatja en el temps amb l’objectiu de matar el Doctor abans que arribi a Trenzalore i així evitar que respongui la pregunta que no s’hauria de contestar mai i que està oculta a la vista.

Tot i que el Doctor aparta la Clara del seu costat, aquesta aconsegueix tornar per trobar-se un envellit Doctor. Aquest li confessa que està vivint la seva última vida ja que ha gastat les seves dotze regeneracions disponibles, comptant la desconeguda versió del Doctor de la Guerra i l’ocasió en la qual el Desè Doctor va desviar l’energia de la regeneració cap a una mà amputada. Conscient de la seva fi, el Doctor torna a enganyar la Clara per allunyar-la però, un cop més, aquesta aconsegueix tornar només per trobar-se el Doctor ancià i decrèpit a la vora de la mort.

Disposat a afrontar la mort i incapaç de detenir els Dàleks que es preparen per a la invasió final, el Doctor puja al cim d’un campanar resignant-se a morir. Clara suplica a l’esquerda d’on sorgeixen les veus dels Senyors del Temps que aquests salvin el Doctor. L’esquerda desapareix, però abans d’esfumar-se del tot, els Senyors del Temps envien un nou cicle de regeneracions al Doctor.

Primera part de la regeneració de l’Onzè Doctor: explosió d’energia regenerativa (“The Time of the Doctor”)

Aquest és conscient que s’està regenerant i es delecta davant els Dàleks que s’afanyen per destruir-lo, però el Doctor aprofita l’energia de la regeneració per destruir tota la flota DàlekPosteriorment el Doctor es troba amb la Clara a la TARDISTorna a tenir la seva aparença juvenil i li confessa a la Clara que no és més que un reinici fruit del nou cicle de regeneracions que ha rebut i que és qüestió de minuts que canvïi d’aparença. El Doctor pateix una al·lucinació en la qual veu a l’Amy de nena i d’adulta i, després de desprendre’s del seu corbatí, es regenera en el Dotzè Doctor.

Segona part de la regeneració de l’Onzè Doctor: transformació en el Dotzè Doctor  (“The Time of the Doctor”)

 

 

Dotzè Doctor - Peter Capaldi

El Dotzè Doctor

És la tretzena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who  i la seva tretzena regeneració. També és la primera regeneració del nou cicle de regeneracions del Doctor, concedit a Trenzalore (“The Time of the Doctor”) després d’haver salvat Gallifrey a “The Day of the Doctor”. Va ser interpretat per l’actor Peter Capaldi entre 2013 i 2017. El 2013, va aparèixer breument a l’especial del 50è Aniversari de Doctor Who, “The Day of the Doctor”, on també van aparèixer durant més temps en pantalla, John HurtDavid Tennant i Matt Smith (el Doctor de la Guerra, el Desè i l’Onzè Doctors, respectivament), a l’escena on les tretze encarnacions del Doctor salven Gallifrey.

El guionista i productor de Doctor Who, Steven Moffat, va dir que Capaldi “li va passar breument pel cap” mentre feia el càsting de l’Onzè Doctor, però va rebutjar la idea pensant que no era adequat pel paper. Ben Stephenson, comissionat de dramàtics de la BBC, va dir que es va suggerir a Capaldi mesos abans de la revelació d’agost, i que es va fer una audició en secret a casa de Moffat. Capaldi es va preparar per a l’audició descarregant-se guions vells de Doctor Who d’Internet i practicant davant d’un mirall. Va descobrir que havia aconseguit el paper mentre filmava The Musketeers d’Adrian Hodges a Praga. Amb 55 anys, Capaldi debuta al paper amb la mateixa edat que William Hartnell (el Primer Doctor) quan va interpretar al personatge, convertint-se així en l’actor més veterà des que Hartnell va interpretar el Doctor, en oposició al seu antecessor, Matt Smith, que va ser l’actor més jove en interpretar-lo.

Biografia del personatge

Aparició fugaç del Dotzè Doctor a “The Day of the Doctor”

El Dotzè Doctor fa una primera (i no-acreditada) aparició durant l’especial pel 50è Aniversari de la sèrie, “The Day of the Doctor” (2013), quan tretze encarnacions del Doctor s’uneixen per salvar Gallifrey de la destrucció durant l’Últim Dia de la Guerra del Temps. Al principi, a la sala de planificació, els Senyors del Temps compten 12 TARDIS aproximant-se i envoltant el planeta. De cop, apareix la TARDIS del Dotzè Doctor i el Senyor del Temps Androgar corregeix el recompte a tretze mentre es veuen els ulls i el front de Peter Capaldi fugaçment. A continuació, el Dotzè Doctor fa el seu debut absolut al final del pròxim episodi, “The Time of the Doctor”, després que l’Onzè Doctor (Matt Smith) estigui a punt de morir a causa de la vellesa i els Senyors del Temps, que estan atrapats en un univers de butxaca, li donin un nou cicle de regeneracions després d’haver gastat les dotze que tenia disponibles. Així doncs, el Dotzè Doctor és la tretzena regeneració del Doctor i la primera del nou cicle de regeneracions.

Al primer episodi de la Sèrie 8, “Deep Breath” (2014), el Doctor arriba al Londres victorià, on es recupera de la seva regeneració, inicialment sota la cura de la Banda Paternoster (el grup format per la Vastra, la Jenny i l’Strax). Després de descobrir una potencial presència alienígena a Londres, el Doctor vaga per la ciutat com un vagabund durant algun temps. És llavors quan creu haver vist la seva nova cara abans, tot i que no recorda a on. Ell i la Clara (Jenna Coleman) es reuneixen gràcies a un tercer, i s’adonen que aquesta tercera persona ha estat conspirant per mantenir-los junts des que l’Onzè Doctor va contactar amb la Clara a “The Bells of St.John”, quan ella el va trucar a la TARDIS pensant que era un servei d’atenció al client. El Doctor ajuda la Clara a superar les seves reserves sobre la seva nova personalitat i aparença física més anciana, i comencen a viatjar junts una vegada més.

Clara Oswald i Danny Pink a “The Caretaker”

En el transcurs de la sèrie, l’amistat entre ell i Clara té alguns alts i baixos causats tant per la insensibilitat del Doctor com perquè Clara desitja mantenir els seus continus viatges en secret pel seu xicot, Danny Pink (Samuel Anderson); ella no és capaç de resoldre la situació abans que en Danny mori en un accident de trànsit a la primera part dels episodis finals de la Sèrie 8, “Dark Water”/”Death in Heaven”. Al final, es troba amb la Missy (Michelle Gomez), l’última encarnació de la seva nèmesi, l’Amo que revela que ella va conspirar per ajuntar el Doctor i la Clara i ha començat a convertir els humans morts de la Terra en Ciberhumans; el seu pla és posar en perill la moral del Doctor oferint-li un exèrcit amb el qual conquerir i governar l’univers. El Doctor frustra els plans de la Missy, però sense poder evitar unes quantes morts. La Clara apunta la Missy amb la seva pròpia arma però el Doctor li pren per treure-li la càrrega d’haver-la de matar. A mesura que el Doctor vacil·la, el “ciberconvertitBrigadier Alistair Gordon Lethbridge-Stewart, que conserva la seva humanitat, dispara un tret làser contra la Missy i aparentment la desintegra. Després que el Doctor s’adoni que la Missy l’ha enganyat sobre la ubicació de Gallifrey i que en Danny es negui a ressuscitar, donant-li aquell privilegi a un nen que va matar quan era soldat,  el Doctor i la Clara se separen, aparentment per sempre, abans que es reuneixin de nou en un somni compartit a “Last Christmas” i decideixin continuar la seva aventura.

Als episodis d’estrena de la Sèrie 9 “The Magician’s Apprentice”/The Witch’s Familiar”, el Doctor, juntament amb la Clara i la Missy (que va sobreviure a la seva aparent desintegració), són convocats al planeta Skaro per l’arxienemic del Doctor, Davros (Julian Bleach), el creador de la raça Dàlek, que s’està morint. Davros juga amb la simpatia del Doctor per enganyar-lo perquè l’ajudés a revitalitzar el moribund Imperi Dàlek utilitzant l’energia de regeneració del Doctor.

Missy i els Dàleks a “The Witch’s Familiar”

Els plans d’en Davros rutllen i el Doctor dóna part de la seva energia de la regeneració a tots els Dàleks d’Skaro, inclosos els que estan en descomposició a les clavegueres del planeta, que comencen a atacar els altres Dàleks. Durant la confusió, ell i la Clara fugen del planeta i abandonen la Missy per haver atemptat contra la vida de la Clara. El Doctor visita en Davros quan era un nen en els camps de batalla d’Skaro, i li inculca una lliçó sobre les virtuts de la pietat, després de salvar-li la vida. A “The Girl Who Died”, el Doctor finalment recorda de què li sonava la seva nova cara i s’adona que comparteix el rostre amb Lobus Caecilius, un home que va salvar a Pompeia durant el dia del volcà, a petició de la Donna Noble, quan encara era el Desè Doctor (“The Fires of Pompeii/El foc de Pompeia”), malgrat la seva reticència inicial per alterar la història. Es conjectura que ell va triar inconscientment aquesta cara com un recordatori que la seva feina com a Doctor és salvar vides. Això el va inspirar per ressuscitar la vikinga Ashildr (Maisie Williams) amb la tecnologia alienígena dels Mire; a “The Woman Who Lived” s’assabenta que la tecnologia dels Mire fusionada a ella, havia tornat Ashildr en immortal però que la seva capacitat de retenir records era la d’un humà mortal, així que va escriure molts llibres amb les seves memòries i va desdir del seu nom viking, passant-se a dir Lady Me. A “Face the Raven”, Clara mor en tractar de burlar l’Ombra Quàntica de Lady Me (una entitat aliada amb Ashildr que assassina les víctimes que tenen el seu cronòmetre gravat a la pell, sense cap possibilitat d’escapar).

Lady Me al Carrer Trampa a “Face the Raven”

Lady Me havia preparat una estratagema per capturar el Doctor preparant-li un cas d’assassinat per atraure’l al Carrer Trampa, un lloc a la Terra difícil de trobar que està ple d’alienígenes de diverses races refugiats a la Londres del segle XXI. Un cop Clara mor, el Doctor, que ja ha sigut capturat, és teletransportat dins del seu Disc de Confessions, un testament gallifreyà que els Senyors del Temps empren per confessar les seves tribulacions abans de morir (“Heaven Sent”). En sortir del parany, s’adona que es troba a Gallifrey i veu que la trampa orquestrada per Lady Me, havia sigut planejada pels Senyors del Temps.  Un cop a Gallifrey, envia un noi a advertir el seu retorn. A “Hell Bent”, el Doctor desterra del planeta el Lord President Rassilon (Donald Sumpter) després d’assabentar-se que ell va planejar tot aquell parany perquè el Doctor confessés tot el que sabia sobre l’Híbrid, una criatura que les llegendes assenyalaven que destruiria Gallifrey i s’alçaria sobre les seves ruïnes. Després és reconegut Lord President i utilitza la tecnologia dels Senyors del Temps per salvar la Clara moments abans que l’Ombra Quàntica la matés. Després roba una TARDIS i procedeix a fugir amb la seva acompanyant fins a la fi del temps amb l’esperança de desfer la seva mort i alterar la història de forma permanent. A la fi del temps, es troba a Lady Me asseguda en una butaca en una Gallifrey en ruïnes, com a última supervivent de la història coneguda. Lady Me teoritza que l’Híbrid podria ser producte de la unió entre el Doctor i Clara i diu que aquest podria ser l’objectiu pel qual Missy volia mantenir-los junts. Segons la profecia, l’Híbrid era el resultat de la unió entre “dues grans races guerreres“. El Doctor insinua que les dues races no eren la Dàlek i la dels Senyors del Temps (tal com creien els darrers), sinó que eren la humana i la Mire i que Lady Me és l’Híbrid. Més endavant, intenta esborrar els records sobre ell de la Clara utilitzant un dispositiu, però la Clara l’altera de manera que és ell qui l’oblida a ella, tot i recordar que la va intentar salvar de la mort. Mitjançant la TARDIS robada, la Clara deixa el Doctor a la Terra i s’uneix a Lady Me per començar a viure aventures abans de tornar a Gallifrey i acceptar la seva mort. El Doctor troba la seva TARDIS i ambdues TARDIS robades emprenen un viatge per separat.

La primera aventura en solitari del Doctor és a “For Tonight We Might Die”, el primer episodi de l’spin-off de Doctor WhoClass, on designa dos alienígenes refugiats i un grup d’adolescents com els protectors de  l’Acadèmia Coal Hill de les amenaces extraterrestres. El Doctor veu un tauler on hi ha apuntats els noms de dos professors difunts de l’Acadèmia, “Pink R. D.” i “Oswald C.” (que fan referència a en Danny Pink i la Clara Oswald), mentre sentencia que “el temps mai oblida”.

River i el Dotzè Doctor a “The Husbands of River Song”

L’especial de Nadal “The Husbands of River Song” és la primera aparició del Dotzè Doctor amb la seva dona, l’arqueòloga viatgera en el temps, River Song (Alex Kingston). Després de compartir una aventura junts, el Doctor i la River finalment es confessen l’un a l’altre tots els seus sentiments i completen la història que es va iniciar a “Silence in the Library/Forest of the Dead” (“Silenci a la biblioteca/El bosc dels morts”) quan el Doctor regala a la River el tornavís sònic que el Desè Doctor farà servir per guardar la consciència de la seva dona a la Biblioteca. Com a trobada final, passen junts una nit a Darillium, que equival a 24 anys terrestres, fins que la River marxa per unir-se a l’expedició que conclouria amb la seva mort.

Més endavant, tornaria a aparèixer durant l’especial de Nadal “The Return of Doctor Mysterio”, al costat del seu nou company Nardole (Matt Lucas), un empleat de la River Song introduït en l’especial de Nadal anterior. Després que el Doctor arreglés les paradoxes que van crear els Àngels Ploraners a “The Angels Take Manhattan” per a poder fer-hi aterrar la TARDIS sense problemes, un noi anomenat Grant Gordon s’empassa un objecte necessari per arreglar les paradoxes, una Gemma dels Desitjos, que va donar poders sobrehumans al noi, que sempre havia desitjat ser un superheroi. Més endavant, el Doctor descobriria que Grant Gordon ha usat els seus superpoders per salvar la gent de Nova York i ha esdevingut el superheroiThe Ghost“. Junts, salven Nova York de la destrucció d’uns alienígenes amb ambicions de dominar el món.

El Dotzè Doctor i la Bill a “Smile”

A l’episodi d’estrena de la Sèrie 10 “The Pilot”, es va revelar que el Doctor ha passat dècades treballant com a professor a la Universitat de St Luke a Bristol donant conferències sobre el temps i la vida, assistit pel Nardole. El Doctor ha pres un jurament per a romandre a la Terra mentre custodia una misteriosa volta sota la universitat. Avorrit després de dècades de reclusió a la Terra, pren la Bill Potts (Pearl Mackie) com la seva nova acompanyant, tot i els recordatoris d’en Nardole sobre el seu jurament.

A “Extremis”, es revela que en Nardole va arribar de Darillium per assistir al Doctor sota les ordres de la River abans de morir, i que la misteriosa volta conté la Missy, a qui el Doctor va jurar a vigilar durant mil anys. El Doctor es torna cec a causa de l’exposició al buit a “Oxygen”, però és capaç d’utilitzar les ulleres de sol sòniques per simular que encara hi pot veure fins a la invasió d’uns misteriosos monjos (“The Pyramid at the End of the World”), quan es troba en una situació en la que ha provocat la destrucció d’un laboratori químic i només pot escapar d’ell posant una combinació de números (que no pot veure) en un pany per escapar de l’explosió. La Bill dóna el seu consentiment als Monjos per governar la Terra a canvi que ells restauressin la vista del Doctor, fent així que amb la pèrdua de ceguera pugui escapar del laboratori. Passen 6 mesos després que els Monjos assumissin el control de la Terra (“The Lie of the Land”), i el Doctor es fa passar per l’aliat dels Monjos per poder salvar la humanitat més endavant. Es troba amb la Bill que encara no s’ha vist afectada per la propaganda dels Monjos, que en un moment de ràbia dispara el Doctor.

Els Monjos a “Extremis”

Ell fingeix una regeneració, i quan mostra que està del costat de la Bill, formula un pla. Amb l’ajuda de la Missy, entren a la piràmide dels Monjos i el Doctor intenta sobrecarregar el control mental dels Monjos per recuperar la història de la Terra que ells han alterat per fer veure que sempre han sigut aliats de la humanitat. Després que ell falli, la Bill intenta sobrecarregar la senyal i té èxit usant memòries imaginàries de la seva difunta mare, que els Monjos no poden alterar. El control imposat pels Monjos cau, la història de la Terra torna a la normalitat i els Monjos abandonen el planeta. A “The Empress of Mars”, el Doctor, la Bill i en Nardole van a la NASA per veure les imatges d’una sonda enviada a Mart. La sonda mostra el missatge “God save the Queen” (Déu salvi la Reina) sobre la superfície marciana, així que el Doctor i el seu grup viatgen al Mart del 1881 per investigar què ha passat.

Quan aterren a Mart, la TARDIS abandona el grup, segresta en Nardole i torna a la Universitat de St Luke, mentre el Doctor i la Bill presencien la resurrecció de la Reina dels Guerrers de Gel, Iraxxa, acompanyats d’uns soldats de l’Anglaterra victoriana disposats a envair Mart. El Doctor i la Bill són la clau per ajudar a aturar una batalla entre els soldats victorians i els Guerrers de Gel, i quan s’estableix la pau gràcies al Coronel Godsacre, que s’uneix a les tropes d’Iraxxa, el Doctor mostra que Mart és inhabitable i sol·licita ajuda a Alpha Centauri perquè el seu delegat ajudi a trobar una nova llar als Guerrers de Gel. Nardole, que ha alliberat la Missy de la volta per ajudar-lo a tornar a Mart, recull el Doctor i la Bill del planeta roig i la Missy li pregunta al Doctor si es troba bé.

Missy i el Dotzè Doctor parlant sobre recuperar la seva amistat a “The Eaters of Light”

A “The Eaters of Light”, el Doctor, la Bill i en Nardole investiguen què va passar amb la Novena Legió Romana, que havia desaparegut misteriosament a l’Escòcia del segle II d.C. El Doctor i Nardole descobreixen una tribu de pictes mentre la Bill es troba amb els pocs supervivents de la Novena Legió, que es refugien en una cova d’una bèstia que s’alimenta de llum.

La bèstia era un ésser capaç de viatjar entre dimensions, que havia sortit d’un portal en un cairn dels pictes, en permís de la seva líder, Kar. Els pictes tenien contacte amb el portal interdimensional de les bèsties i van deixar sortir-ne una per derrotar la legió romana. Haver permès que una de les bèsties sortís, implicaria que les altres milers també ho farien, i seria la fi del món. Quan s’adonen que per salvar el món de les bèsties de la llum hi ha d’haver algú que custodiï el portal des de dins, el Doctor s’ofereix a fer-ho, però la Bill ho impedeix i la resta de la Novena Legió i Kar travessen el portal interdimensional i el vigilen fins la fi del temps. Mentrestant,  la Missy havia sigut alliberada de la Volta per comprovar que la TARDIS estigués en bon estat (“The Eaters of Light”). El Doctor vol recuperar la Missy com a amiga, tal com eren de petits, però li diu que encara li falta per tornar a ser amics. És per això que a “World Enough and Time” busca un senyal d’auxili i porta la Missy, en Nardole i la Bill a una nau que s’aproxima a un forat negre, per veure com la Senyora del Temps soluciona l’embolic. Depenent del seu comportament, el Doctor li donarà una oportunitat, així que monitoritza tots els moviments de la Missy des de la TARDIS. Resulta que la nau és colonial i que hi ha un seguit de persones que envien els humans a la seva part posterior per millorar-los i curar-los en una mena d’hospital. El Doctor ha de sortir de la TARDIS quan Jorj, un alienígena blau, apunta la Bill amb una arma en descobrir que és humana. Quan dispara, li fa un forat al pit i unes persones se l’emporten a la part més allunyada del forat negre. El forat altera el pas del temps degut a la seva gravetat, cosa que provoca que el temps sigui més lent a la part posterior, i uns minuts a la part frontal (on es troben el Doctor, Nardole i Missy) siguin mesos a la part posterior. Bill no mor, i li col·loquen una unitat metàl·lica al pit per mantenir-la en vida. Coneix un home anomenat Razor que li explica que la gent de la nau és dèbil i “només els forts poden ser millorats“.

Els dos Amos (Michelle Gomez i John Simm) i la Bill convertida en Ciberhumana a “The World Enough and Time”

El Doctor i la Missy arriben a la part posterior de la nau i se separen mentre la Missy investiga d’on ve la nau colonial. El planeta original és Mondas i la gent “millorada” s’està convertint en Ciberhumans, la primera versió d’ells (vista per primer cop a “The Tenth Planet” amb el Primer Doctor). La Bill és convertida en una Ciberhumana i la Missy es troba amb Razor, l’home que havia conegut la Bill. Aquell individu és una encarnació anterior de la Missy, l’Amo (John Simm), que s’ha disfressat i aparentment ajuda als mondasians a tornar-se Ciberhumans.

A “The Doctor Falls” s’explica que l’Amo va arribar a Gallifrey després dels fets de “The End of Time/La fi del temps” i el seu cos va ser restaurat pels Senyors del Temps per haver ajudat a aturar els plans de Rassilon. Llavors va marxar del planeta i va viatjar amb la seva TARDIS fins a quedar ancorat a la nau colonial sense poder escapar. Allà va “governar el poble con un rei i va matar molta gent” fins que el habitants de la nau se li va revelar i va haver de viure disfressat com a Razor. L’arribada del Doctor i la Missy implicava marxar de la nau, així que es va aliar a ells per a poder-ho aconseguir. Missy dubta constantment en quin bàndol ha de quedar-se, si en el del Doctor o en el de l’Amo. Finalment ajuda l’Amo a escapar, però en veure que també està a favor del Doctor, l’Amo aparentment l’assassina amb el seu tornavís làser, malferit perquè ella també l’ha intentat assassinar. Ambdues versions de l’Amo “moren” rient, mentre el Doctor s’enfronta a milers de Ciberhumans. A la planta de la nau colonial on es troben, hi ha una població a les granges solars, i el Doctor ordena a en Nardole que es quedi amb aquells humans per a protegir-los i vigilar-los mentre ell, en canvi, decideix immolar-se per destruir tots els Ciberhumans que pugui. Quan està a punt de morir, la Bill, que és una Ciberhumana rebel a perdre la seva autonomia, el salva quan la Heather, una entitat enamorada de la Bill que va prometre tornar-la a trobar, l’extreu de la seva armadura Ciberhumana i la converteix en una entitat pràcticament omnipotent. Juntes, porten el Doctor a la TARDIS i se’n van a viatjar per tot l’univers. El Doctor està mig-inconscient. Ha estat evitant la seva regeneració des que es va retrobar amb l’Amo a la nau colonial i ha viatjat amb la TARDIS fins el Pol Sud. Quan surt de la nau, evita per quarta vegada la seva catorzena regeneració i es troba amb algú que diu ser “no només un doctor, El Doctor, l’original”, la seva encarnació més jove: el Primer Doctor (David Bradley).

La Bill, el Primer i el Dotzè Doctor a Villengard

El Primer i el Dotzè Doctor es troben al Pol Sud quan ambdós es neguen a regenerar-se. El temps s’atura i de cop i volta apareix un capità anglès de la Primera Guerra Mundial (Mark Gatiss). Confonent-la per la seva, el Primer Doctor convida a la seva versió futura i al Capità a entrar a la TARDIS del Dotzè Doctor. Llavors descobreix amb qui s’ha trobat al Pol Sud i tots tres són segrestats dins la pròpia TARDIS a una nau que acaba d’arribar i que ha evitat que fugin. La nau és regentada per entitats de cristall, els Testimonis, i la sala on es troba la TARDIS és anomenada Cambra dels Morts. Allà, els Doctors es troben amb la Bill Potts, tot i que el Dotzè Doctor desconfia d’ella i la considera un duplicat. Els Testimonis confessen segrestar les persones que estan a punt de morir i que els prenen quelcom que els són necessaris al futur d’on provenen. En una breu confusió, el Capità interpreta que la Bill ha aparegut per bescanviar-la per ell, ja que està a punt de morir. El Dotzè Doctor no s’ho repensa i fuig amb la seva versió original, la Bill i el Capità. Escapen de la nau dels Testimonis i fugen del Pol Sud amb la TARDIS del Primer Doctor. Viatgen a Villengard, on els espera la millor base de dades de l’univers, ja que creuen que l’entitat de cristall és un avatar d’una persona real i trobar aquesta persona real els ajudarà a conèixer els Testimonis a fons.

A Villengard, el Primer Doctor revela a la Bill que va fugir de Gallifrey per descobrir per què no preval la bondat a l’univers i què manté l’equilibri entre el bé i el mal. Ella revela al Primer Doctor que és un avatar de cristall dels Testimonis mentre el Dotzè es retroba amb en Rovellat, un Dàlek que va conèixer anteriorment i que es va rebel·lar contra els Dàleks. El Rovellat es troba en una torre disparant contra els Dàleks que s’acosten i contra el propi Doctor. Només atura l’atac quan descobreix que el Doctor s’està morint i després l’ajuda a investigar sobre els Testimonis, ja que la Memòria Col·lectiva Dàlek és la millor base de dades segons el criteri del Doctor. Troba el rostre real de l’avatar de cristall, la Professora Helen Clay (Nikki Amuka-Bird) de Nova Terra, i en Rovellat reprodueix un vídeo en què ella explica que la Fundació Testimoni extreu els records de la gent que està a punt de morir i després els deixen on estaven sense que recordin res de res. Quan el Dotzè Doctor s’adona que els Testimonis no són malvats, cedeix a la petició de tornar el Capità on era i descobreix que la Bill és un avatar de cristall, un Testimoni fet dels records de la vertadera Bill. Els Doctors tornen el Capità a Ypres, dues hores després del que havien acordat amb els Testimonis, i salven la vida del Capità, qui els demana que estiguin pendents de la seva família. El Capità es diu Archibald Hamish Lethbridge-Stewart, i és un avantpassat del Brigadier. Succeeix l’Armistici de Nadal i els dos Doctors arriben a la conclusió que és l’hora de regenerar-se. S’acomiaden i el Dotzè Doctor es queda a soles amb el Testimoni de la Bill. Aquest, s’acomiada d’ella i com a regal de comiat, ella es converteix en la Clara Oswald i li retorna els records sobre ella.

El Dotzè Doctor regenerant-se a “Twice Upon A Time”

El Testimoni torna convertir-se en la Bill i apareix un Testimoni d’en Nardole. El Doctor s’acomiada d’ells dos, entra a la TARDIS i es regenera en el Tretzè Doctor.

Tretzè Doctor - Jodie Whittaker

El Tretzè Doctor

És la catorzena encarnació del protagonista de la longeva sèrie de ficció de la BBC Doctor Who  i la seva catorzena regeneració. També és la segona regeneració del nou cicle de regeneracions del Doctor, concedit a Trenzalore (“The Time of the Doctor”) després d’haver salvat Gallifrey a “The Day of the Doctor”. És interpretada per l’actriu Jodie Whittaker a partir de l’especial de Nadal de 2017, “Twice Upon a Time”. És la primera encarnació canònica del Doctor que és dona, i per tant, el primer cop dins la sèrie televisada que una dona interpreta el Doctor.

El Tretzè Doctor dirigint-se a la TARDIS al tràiler de BBC que revelava Jodie Whittaker com al pròxim Doctor

Curiosament, de forma no-canònica, una altra dona interpreta el Tretzè Doctor durant l’especial del Comic Relief, “The Curse of the Fatal Death” de 1999, Joanna Lumley, però és una versió alternativa i paròdica de la sèrie, que per tant no compta dins la canonicitat d’aquesta.

 

 


Altres versions del Doctor

Hi ha un seguit d’actors que han interpretat al Doctor en altres ocasions i que les seves encarnacions no són considerades canòniques dins l’argument de la sèrie, ja que formen part d’especials o pel·lícules aïllades com el docudrama An Adventure in Space and Time o les pel·lícules protagonitzades per Peter Cushing. 

Dr. Who - Peter Cushing

Dr. Who

De forma no-canònica, Peter Cushing interpreta una versió del Doctor anomenada Dr. Who a les pel·lícules basades en la sèrie televisiva de 1965 i 1966 respectivament. Dr. Who and the Daleks, va ser la primera de dues adaptacions cinematogràfiques lliures de Doctor Who a càrrec d’Amicus Productions. Està protagonitzada per Peter Cushing com el Doctor, Roberta Tovey com Susan, Jennie Linden com Barbara i Roy Castle com Ian. Està basada en el segon serial de Doctor Who, “The Daleks” i està rodada en Technicolor. És la primera història relacionada amb la sèrie feta en color i en panoràmic. La sèrie va seguir sent en blanc i negre fins el 1969 i no es va fer en panoràmic fins el 2005. La pel·lícula no es va fer per formar part de la continuïtat de la sèrie de televisió. Tot i així, es van usar elements de la sèrie com diversos personatges, els Dàleks i una màquina del temps amb forma de cabina de policia, però tot això de forma completament reinventadaDaleks’ Invasion Earth 2150 A.D va ser la segona adaptació cinematogràfica lliure de la sèrie. El guió està basat en el serial de 1964 “The Dalek Invasion of Earth”, encara que igual que la primera pel·lícula, hi ha moltes diferències estructurals. Per exemple, en la sèrie de televisió, el Doctor és un alienígena al que simplement anomenen “el Doctor”, mentre que en les dues pel·lícules és un ésser humà i el seu cognom autèntic és “Who”.

Peter Cushing hauria pogut formar part de la sèrie televisiva quan li van oferir el paper de Segon Doctor, però no el va agafar. Un altre intent d’acostar Cushing a la part canònica de Doctor Who va ser quan Steven Moffat (tal com confirma a la Doctor Who Magazine 469) va escriure una escena per l’especial del 50è Aniversari, “The Day of the Doctor”, en la qual Kate Stewart passaria per davant d’uns cartells de pel·lícules de Peter Cushing mentre menciona que “necessita detectar tots els associats coneguts del Doctor”. Moffat va explicar que creia que les pel·lícules existien en l’univers de Doctor Who com a relats distorsionats de les aventures del Doctor. No obstant això, l’equip de producció no podia pagar els drets dels pòsters, i l’escena no es va realitzar.

Breu biografia del personatge

Accidentalment, el Dr. Who, les seves netes i el seu amic Ian creuen l’univers amb la nova invenció d’en Who, una màquina capaç de viatjar en l’espai i el temps anomenada TARDIS. Quan aterren al planeta Skaro, els viatgers es troben l’amable i plàcida raça dels Thals, que viuen amb temor a causa dels terribles Dàleks.

(d’esquerra a dreta) Susan, el Dr. Who i Barbara rodejats per Dàleks a Dr. Who and the Daleks

D’alguna manera, el Doctor i el seu grup han de trobar una forma d’ajudar els Thals a superar els mutants letals que viuen dins de carcasses metàl·liques impenetrables (Dr. Who and the Daleks).

El policia Tom Campbell ensopega amb la TARDIS un dia normal i corrent i acaba sent enviat a l’any 2150 d.C pel Dr. Who. El futur sembla estar abandonat, però el grup aviat descobreix que el món és controlat pels malignes Dàleks. Els supervivents humans s’amaguen, perquè no volen ser convertits en Robomen. El Doctor s’uneix als supervivents per acabar amb els Dàleks (Daleks’ Invasion Earth 2150 A.D).

Els cinc Doctors - Rowan Atkinson, Richard E. Grant, Jim Broadbent, Hugh Grant i Joanna Lumley

Els cinc Doctors de “The Curse of Fatal Death”

De forma no-canònica, Rowan Atkinson, Richard E. Grant, Jim Broadbent, Hugh Grant i Joanna Lumley interpreten al Novè, Desè, Onzè, Dotzè i Tretzè Doctors a l’especial pel Comic Relief, “The Curse of Fatal Death” escrit per Steven Moffat i emès el 1999 durant el telemarató de Red Nose Day Celebration (a la fotografia del costat trobem els actors en l’ordre mencionat anteriorment). Originalment, l’especial estava dividit en quatre parts, que es van ajuntar en dues parts per a l’edició home video.

És força especial entre les produccions de caritat de Doctor Who. Ha aparegut dues vegades a la portada de la Doctor Who Magazine, fet inusual fins i tot per a un episodi regular del programa. És l’única història paròdica a ser coberta en els “DWM Archives”, una secció de la Doctor Who Magazine normalment reservada per a la discussió dels últims episodis de la sèrie regular. De la mateixa manera, és l’única paròdia en què s’ha realitzat un extens article de “darrere les escenes” a la pàgina oficial de la BBC, i la seva pròpia distribució en vídeo a través de BBC Video. També és l’única obra de Doctor Who en carn i ossos produïda per la BBC entre Doctor Who: La Pel·lícula i el primer episodi de la Sèrie 1, “Rose”. Finalment, serveix de pont (en termes de producció, no d’argument) entre la sèrie clàssica de 1963 i la moderna de 2005. El més notable entre les moltes connexions entre ambdues sèries és el fet que es presenta de forma televisada el primer guió de Doctor Who escrit per Steven Moffat, la primera feina de post-producció per la sèrie a mans de l’estudi The Mill, l’única vegada que una dona produeix un episodi de la sèrie després de Verity Lambert (que va produir des del primer episodi de Doctor Who fins la Temporada 3 de la sèrie clàssica i va ser la primera dona amb aquesta feina en la història de la televisió) i Susie Liggat (productora d’alguns episodis de les Sèries 3 i 4 de la sèrie moderna), i la interpretació final de l’actor de doblatge dels Dàleks més veterà, Roy Skelton. El productor executiu d’aquest episodi, Richard Curtis, escriuria el 2010 l’episodi “Vincent and the Doctor/Vincent i el Doctor”. Richard E. Grant, que interpreta la versió alternativa del Desè Doctor, apareixeria més tard a Doctor Who com a antagonista principal de la Sèrie 7 de la sèrie moderna, com a Dr. Simeon i la Gran Intel·ligència, després de realitzar la veu d’una altra versió del Novè Doctor en una sèrie animada no-canònica en format webcast “Scream of the Shalka”.

Biografia del personatge

La història comença amb l’Amo (Jonathan Pryce) delectant-se amb el seu últim pla per destruir el seu arxienemic. No obstant això, pensant que només es troba espiant el Novè Doctor (Rowan Atkinson) i la seva companya Emma (Julia Sawalha) resulta que es troba en comunicació amb ells, de manera que escolten els seus plans. El Doctor convida al seu vell enemic a reunir-se amb ell en un castell al planeta Tersurus (mencionat per primer cop a “The Deadly Assassin”, episodi de la sèrie clàssica). El planeta està en ruïnes, i va ser la llar d’una raça ja extinta d’uns éssers molt intel·ligents però summament rebutjats per tots, ja que utilitzaven la flatulència com a mitjà de comunicació. Tots ells van morir quan van descobrir el foc.

El Novè Doctor i l’Emma a “The Curse of Fatal Death”

L’Amo apareix, i es delecta d’haver viatjat un segle enrere en el temps i d’haver convençut l’arquitecte del castell perquè posés una trampa mortal secreta. El Doctor havia anticipat això i havia viatjat més enrere que l’Amo per persuadir el mateix arquitecte i sabotejar el parany. L’Amo també havia anticipat això, i havia planejat un parany addicional, però el Doctor també se li havia anticipat i havia previst el seu moviment. El Doctor informa a l’Amo que es retira després d’haver-se enamorat de la seva companya Emma i que està cansat de lluitar després d’haver “salvat tots els planetes de l’univers conegut un mínim de 27 vegades” (referència a les 26 Temporades de la sèrie clàssica i la pel·lícula de 1996), i que ha quedat esgotat per tantes batalles contra els extraterrestres i “les pedreres de grava sense fi”. No obstant això, l’Amo els ha parat una altra trampa; una trapa sota els peus del Doctor que condueixen a les grans clavegueres de Tersurus, després d’anar enrere en el temps de nou i pagar-li un sopar car a l’arquitecte del castell. No obstant això, el Doctor ja li havia pagat el sopar a l’arquitecte, així que quan l’Amo tira de la palanca de la trapa, aquesta s’obre sota d’ell.

Segons més tard, quan el Doctor i l’Emma comencen a marxar, l’Amo reapareix. Ha trigat 312 anys en sortir arrossegant-se del parany, i té l’aspecte d’un ancià cobert d’aigües residuals. Usant la seva TARDIS per tornar al present, ha portat nous aliats, els Dàleks (que, a falta del nas, són l’única raça que va voler tenir res a veure amb ell). A més, ha estat millorat per tecnologia Dàlek superior, i té una mà succionadora Dàlek. Per consternació de l’Amo, no pot respondre quan l’Emma li pregunta per a què serveix la ventosa. L’Amo es llança contra el Doctor, però torna a caure a les clavegueres i, immediatament, irromp de nou amb 312 anys més. Els Dàleks intenten atrapar el Doctor però colpegen l’Amo i aquest torna a caure a les clavegueres. Després d’haver passat un total de 936 anys a les clavegueres, torna amb un caminador i és més lent que els propis Dàleks.

L’Amo amb esferes Dàlek al pit a “The Curse of Fatal Death”

Emma i el Doctor són capturats quan es troben en una habitació plena de Dàleks. En lloc de ser exterminats immediatament, estan encadenats a bord de la nau Dàlek. L’Amo afirma que s’ha millorat de nou amb tecnologia de Dalek: l’han rejovenit i li han afegit “esferes Dàlek” al seu pit. El Doctor insulta l’Amo i compara les esferes Dàlek amb pits. A canvi de les seves millores, l’Amo va estar d’acord amb donar als Dàleks el Raig d’Energia Zectrònica, una arma que permetria als Dàleks “conquerir l’univers en qüestió de minuts“.

Quan el Doctor diu als Dàleks que hauran de compartir l’univers amb l’home “amb barba i pits” amb qui s’han aliat, informen al Doctor que planegen exterminar l’Amo després que els hagi ajudat. El Doctor utilitza el llenguatge dels Tersuran (a base de pets) per advertir l’altre Senyor del Temps. L’Amo ajuda el Doctor i l’Emma a escapar, però el Doctor és fatalment ferit pels Dàleks. Ell li diu a l’Emma que l’estima (en tersurià, amb l’Amo com a traductor), i després mor. El Doctor es regenera en un atractiu i sexualment ansiós nou Doctor (Richard E. Grant). Obligat a arreglar l’arma Dàlek, el Desè Doctor és electrocutat i es regenera en un Doctor tímid, de mitjana edat i amb sobrepès (Jim Broadbent). A causa d’un altre accident, l’Onzè Doctor es regenera en un Doctor atractiu i de bones maneres (Hugh Grant), però també mor accidentalment mentre repara l’arma.

Un jove Steven Moffat (38 anys) i l’Amo envellit a “The Curse of Fatal Death”

Com que es tractava de la seva dotzena regeneració, el Doctor ha mort definitivament. L’Amo es compromet a viure una vida amb heroisme en memòria del seu enemic caigut, igual que els Dàleks. Pel que sembla, a través de la voluntat de l’univers mateix, el Doctor es regenera un cop més, però aquesta vegada com a dona (Joanna Lumley). L’Emma està profundament decebuda i assenyala que “ja no és l’home de qui em vaig enamorar”. L’Amo, però, s’enamora del Tretzè Doctor i anuncia que el tornavís sònic té tres velocitats. La història acaba amb la Doctora i l’Amo sortint de la sala .

El William Hartnell del docudrama de 2013 - David Bradley

El William Hartnell del docudrama An Adventure in Space and Time

David Bradley interpreta a l’actor del Primer Doctor, William Hartnell, al docudrama de la BBC de 2013 An Adventure in Space and Time. En el mateix docudrama, tot i que té una aparició molt menor, Reece Shearsmith interpreta a l’actor del Segon Doctor, Patrick Troughton, tal com altres actors interpreten els primers acompanyants del Doctor: Susan Foreman, Ian Chesterton i Barbara Wright. David Bradley tornaria a aparèixer el 2017 a Doctor Who interpretant el Primer Doctor de forma canònica durant l’especial de Nadal “Twice Upon A Time”, amb qui compartiria pantalla amb el Dotzè Doctor (Peter Capaldi).

Pel 30è Aniversari de Doctor Who el 1993, el cineasta Kevin Davies va llançar una idea anomenada The Legend Begins a la BBC. The Legend Begins hauria barrejat entrevistes documentals amb els responsables de la creació de Doctor Who, amb un bri de dramatització per mostrar els inicis del programa. Amb el temps, la idea de la dramatització va ser abandonada en favor d’un format documental estàndard que englobava tota la història de Doctor Who, i que finalment va ser transmès per la BBC1 amb nom de Doctor Who: Thirty Years in the TARDIS el novembre de 1993. Deu anys més tard, pel 40è Aniversari, l’escriptor i productor executiu Mark Gatiss va llançar la idea del docudrama An Adventure in Space and Time a la BBC Four, desconeixent l’intent previ de Davies. No obstant això, la proposta va ser rebutjada, i a Gatiss se li va dir que no hi havia pressupost disponible.

Ja amb més pressupost, i confiant amb el guió de Gatiss després que aquest hagués treballat en Doctor Who Sherlock amb Steven Moffat, la BBC va emetre el 2013 An Adventure in Space and Time per celebrar el 50è Aniversari de Doctor Who, va ser en gran mesura un docudrama sobre l’era de William Hartnell com el Primer Doctor. Es va comercialitzar com la història de com es va crear Doctor Who, però de fet era molt més que una pel·lícula biogràfica limitada i va mostrar durant gran part del seu temps en pantalla una investigació de la interpretació del Doctor de Hartnell. El guió va ocupar la totalitat de Hartnell com a Doctor a la sèrie i va mostrar les lluites de Verity Lambert per produir la sèrie.

Biografia del personatge

Verity Lambert i els actors de Doctor Who originals, amb la seva versió d’An Adventure in Space and Time

El 1966, William Hartnell (David Bradley) està en el seu camerino a la BBC. Insulta a un tramoista que el demana al set de rodatge, on és evident el retard causat per la seva absència. Hartnell entra al set, a punt per filmar els seus últims moments com el Primer Doctor i es posa davant la consola de la TARDIS.

Tres anys abans, se li demana a l’executiu de la BBC, Sydney Newman (Brian Cox) que creï un show que ompli el buit entre Grandstand i Juke Box Jury. Ell té una idea per a una sèrie de ciència-ficció amb un personatge central que sigui un “doctor”, tot i que no sap de què. Quan li diu la idea a la seva col·lega Verity Lambert (Jessica Raine), aquesta no s’atreveix a unir-se al projecte. Canvia d’opinió quan en Newman li demana que en sigui la productora, no la seva ajudant. Verity Lambert, esdevindria així la primera dona que treballaria com a productora en la història de la televisió i alhora, la primera persona en produir Doctor Who. Lambert i el director del programa, Waris Hussein (Sacha Dhawan), es reuneixen amb William Hartnell per oferir-li el paper principal en la sèrie que acabarien titulant Doctor Who i, malgrat alguns dubtes, accepta.

Durant els assajos, en Hartnell està insatisfet perquè el decorat de l’interior de la TARDIS encara no està preparat. Per salvar la productora de la conversa problemàtica amb l’actor, Newman li afalaga la seva capacitat d’actuació. Precisament per això, Newman té dubtes sobre la forma de treballar de Lambert. Això inspira Lambert a ser més assertiva i obliga el dissenyador d’escenaris crear finalment l’interior de la TARDIS. Ho fa sense esforç, cosa que impressiona a la productora. L’enregistrament de l’episodi pilot està ple de dificultats; a Newman no li agrada el resultat i mana que el tornin a rodar. Després d’això, està content i programa una data d’emissió.

Lambert i Hussein estan nerviosos perquè l’emissió del primer episodi es produeix un dia després de l’assassinat de John F. Kennedy i la seva audiència potencial es veu disminuïda. Newman convoca Lambert i li diu que el Controlador de la BBC1, Donald Baverstock (Mark Eden) vol cancel·lar la sèrie, però Lambert emfatitza la seva creença en ella i exigeix ​​que es repeteixi el primer episodi abans que s’emetés el segon.

El comiat a Susan original del Primer Doctor i la seva versió a  An Adventure in Space and Time

Pel següent serial (els episodis de la sèrie clàssica amb temàtica, continuïtat i argument comuns s’agrupen en serials), Newman expressa la seva preocupació pels Dàleks, referint-se a ells com “monstres d’ulls sortits”, cosa que va negar que aparegués a la sèrie des que la va idear. No obstant això, Lambert finalment el convenç apel·lant el valor didàctic sobre la guerra i la pau que poden aportar els Dàleks. Després de la transmissió del primer episodi de “The Daleks”, Lambert s’adona de la seva popularitat quan es veu rodejada de nens que jugaven a ser Dàleks i repetien “Exterminar!” en un bus. Newman té el plaer de dir-li que el programa va aconseguir una audiència de 10 milions d’espectadors i que la sèrie no serà cancel·lada.  La producció continuada de la sèrie ara està assegurada.

Com la majoria del repartiment i de l’equip (incloent Hussein i Lambert) abandona la sèrie per dedicar-se a altres projectes, la salut de Hartnell empitjora, cosa que provoca que l’actor oblidi part dels seus diàlegs i com la BBC no pot permetre’s tornar a rodar les escenes, aquestes s’emeten amb el Doctor equivocant-se i corregint-se constantment. Hartnell es reuneix amb Newman i demana que li facilitin una mica la feina reduint-li els diàlegs, però ja s’ha pres una decisió per reemplaçar-lo. Hartnell té el seu personatge molt arrelat amb si mateix i tot i lamentar haver de deixar la sèrie, accepta la situació de mala gana. Es posa a plorar mentre ho explica a la seva esposa Heather (Lesley Manville), i admet que no se’n vol anar de la sèrie i abandonar el paper.

Aparició de Matt Smith davant de William Hartnell a An Adventure in Space and Time

Abans de la seva escena final, Hartnell parla breument amb el seu successor, Patrick Troughton (Reece Shearsmith). Quan les càmeres estan a punt de gravar, Hartnell mira a través de la consola de la TARDIS i veu en Matt Smith, que interpretarà el mateix paper gairebé 50 anys després. Smith reconeix en silenci el llegat de Hartnell abans de desaparèixer quan l’actor comença a interpretar la seva última escena.


Regeneracions i formes ambigües del Doctor

Hi ha un seguit d’actors que han interpretat regeneracions ambigües i al·lucinacions del Doctor al llarg de la sèrie, i a diferència de les versions del Doctor mencionades a l’anterior apartat com el Dr. Who o el William Hartnell de David Bradley, aquestes versions són canòniques dins l’argument de la sèrie i n’hi ha tant de la sèrie clàssica com de la sèrie moderna. Dues d’aquestes regeneracions ambigües del Doctor han sigut interpretades per Tom Baker i David Tennant, actors que també han interpretat el Quart i Desè Doctors, respectivament.

El Vigilant - Adrian Gibbs

El Vigilant

Adrian Gibbs interpreta una manifestació del Doctor anomenada el Vigilant que va aparèixer durant els esdeveniments propers a la regeneració del Quart Doctor en Cinquè, durant els serials de “Logopolis” i “Castrovalva” de la sèrie clàssica.

La figura fantasmal del Vigilant tenia la cara pàl·lida i inexpresiva i la roba i el cos blancs. Encara que va utilitzar la TARDIS del Doctor en una ocasió, aparentment tenia el poder de viatjar el temps i l’espai pel seu compte (“Logopolis”).

Observava silenciosament certs esdeveniments de la Terra, particularment els que van portar la Tegan Jovanka a entrar a la TARDIS del Doctor. Va ser al voltant d’aquest moment en què el Doctor es va adonar per primer cop de l’existència del Vigilant.

Encara que es mostrava sempre en silenci, el Vigilant era capaç de comunicar-se. Es va comunicar amb el Quart Doctor, i se’l va veure mantenint una conversa, però no se sap què va dir. Posteriorment, es va comunicar amb el company del Doctor, Adric. El Vigilant, pel que sembla per voluntat pròpia, va transportar la Nyssa des del seu planeta natal, Traken, a Logopolis, per salvar-la de la mort ja que el seu planeta aviat moriria a causa d’una ona d’entropia. Més tard, aparentment segons les instruccions del Doctor, va pilotar la TARDIS des de Logopolis per procurar que Adric, Nyssa i Tegan estiguessin fora de perill. Va ser durant aquest viatge que el Vigilant va adreçar-se a l’Adric en una conversa privada.

El Quart Doctor fusionant-se amb el Vigilant i regenerant-se en el Cinquè Doctor a “Logopolis”

En el moment de la mort del Quart Doctor, el Vigilant va aparèixer i es va fusionar amb ell per crear la propera encarnació del Doctor (“Logopolis”). En aquell moment, es va descobrir que el Vigilant era una personificació del cicle de regeneració del Doctor i una senyal vivent de què el Doctor estava a punt de regenerar-se.

El Valeyard - Michael Jayston

El Valeyard

El Valeyard és un personatge de la longeva sèrie britànica de ciència ficció Doctor Who interpretat per Michael Jayston. L’Amo el descriu com una amalgama dels aspectes més foscos del Doctor entre la seva 12a i l’última encarnació, és a dir que no és una regeneració del Doctor, sinó una personificació entre regeneracions com el Vigilant. Apareix al macroserial “The Trial of a Time Lord” que abastava la totalitat de la temporada 23 de la sèrie clàssica, on l’Alt Consell de Gallifrey assigna el Valeyard com a fiscal en el judici del Sisè Doctor, esperant que fos executat per així eliminar l’únic testimoni de la quasi destrucció de la vida a la Terra que ells van provocar.

Era molt similar al Doctor, ja que era la manifestació de la seva foscor interior. No obstant això, comparteix trets amb l’Amo, com idear plans ridículament.

Va intentar apoderar-se de les set regeneracions restants del Sisè Doctor i el va intentar assassinar, a més que va assassinar els Senyors del Temps presents en el judici. Malgrat els seus intents, el Doctor el va detenir, però es va escapar quan l’anaven a capturar (“The Ultimate Foe”).

Biografia del personatge

Judici contra el Sisè Doctor a “The Mysterious Planet”

El Valeyard apareix en els quatre serials que componen el macroserial de 1986 “The Trial of a Time Lord”: “The Mysterious Planet”, “Mindwarp”, “Terror of the Vervoids” i “The Ultimate Foe”. En el quart episodi de “The Mysterious Planet” s’assenyala que valeyard significa “lletrat fiscal de la cort” en gallifreyà, encara que el terme està obsolet.

Durant el curs del judici, el Doctor és acusat pel seu “comportament impropi d’un Senyor del Temps” i de transgredir la Primera Llei del Temps. Com a fiscal, el Valeyard presenta els esdeveniments de “The Mysterious Planet” i “Mindwarp” com extractes de la Matriu, la xarxa informàtica que serveix com a magatzem de tot el coneixement dels Senyors del Temps. El Valeyard va usar aquests extractes com a proves de les intromissions del Doctor en l’espai i el temps.

El que no es descobreix fins més tard és que els extractes de la Matriu havien estat manipulats per mostrar el Doctor de la pitjor manera possible, i el Doctor no podia contradir algunes de les coses que es mostraven ja que els seus propis records sobre els successos estaven borrosos després d’haver sigut arrossegat a través del temps fins al judici. L’alteració més significativa va ser la intervenció dels Senyors del Temps en els experiments de trasplantament cerebral de Lord Kiv i el seu científic Crozier. En l’extracte de la Matriu, semblava que Yrcanos estava manipulat perquè matés als Mentors després que la ment de Kiv hagués estat trasplantada al cos de l’acompanyant del Doctor, Peri. El Doctor aparentment va trair la seva companya per salvar-se després d’exposar-se a una de les màquines del laboratori i s’alterés la seva personalitat, cosa que va resultar en la mort de Peri.

Vervoids al seu debut a “The Terror of the Vervoids”

Quan el Doctor va presentar la seva defensa, va començar a sospitar que el Valeyard estava manipulant les proves, en veure diferències entre el que es mostrava i el que ell havia pogut recordar, però no tenia proves. Es mostrava al Doctor forçat a destruir els éssers mig-humans, mig-plantes coneguts per Vervoids, quan es disposaven a destruir un creuer espacial. Si se’ls hagués permès arribar a la Terra, haurien eliminat tota la vida animal. El Valeyard va afirmar que això significava que el Doctor havia comès genocidi.

A “The Ultimate Foe”, l’Amo va aparèixer a la Matriu, revelant que era possible infiltrar-se en ella. Sabalom Glitz i la futura acompanyant del Doctor, Mel Bush, es van presentar a la Cort per rebatre les acusacions del Valeyard. Llavors, l’Amo va revelar que el Valeyard era, en realitat, el Doctor, o més aviat, una amalgama dels aspectes més foscos de la seva naturalesa en algun punt entre la seva 12a i última encarnació.

També es descobreix que el Valeyard està actuant com a subordinat de l’Alt Consell de Gallifrey perquè cobrís la seva corrupció en l’afer de Ravalox (“The Mysterious Planet”). Els “secrets” que Glitz havia estat buscant eren informació de la Matriu. Ravalox era la Terra en aproximadament l’any 2.000.000 d.C., però els Senyors del Temps el van moure en l’espai i van matar a tots els humans que vivien allà. Per evitar que el Doctor descobrís el secret i el revelés, van usar el Valeyard perquè intentés que executessin al Doctor sota el pretext d’un judici. La recompensa per al Valeyard hagués estat rebre totes les regeneracions restants del Doctor per fer la seva existència real. No obstant això, el Valeyard també planejava destruir tots els membres de la Cort usant un disseminador de partícules localitzat dins la Matriu.

El Valeyard durant el judici a “The Mysterious Planet”

El Doctor entra a la Matriu i lluita i derrota el Valeyard en un món de ficció creat per ell. La Inquisidora revela que Peri en realitat ha sobreviscut i s’ha casat amb Yrcanos. L’Amo i el Valeyard semblen estar atrapats en la Matriu, i el Valeyard aparentment ha estat destruït per la retroalimentació del disseminador de partícules, però al final del serial, es mostra que el Valeyard està disfressat com a Guardià de la Matriu. El que passa amb el Valeyard a continuació mai s’ha mostrat en la sèrie de televisió.

A l’episodi de 2013 “The Name of the Doctor”, la Gran Intel·ligència diu que “el Valeyard” és un dels noms pels quals el Doctor serà conegut abans de morir.

Doctor Meta-Crisi - David Tennant

Doctor Meta-Crisi

El Doctor Meta-Crisi (anomenat així pels fans a falta de nom oficial) és un híbrid de Senyor del Temps i humà i una rèplica humana del Desè Doctor, interpretat per David Tennant durant només un episodi de la Sèrie 4, “Journey’s End/El final del viatge”. Té un sol cor, envelleix com ho fan els éssers humans i no té capacitat de regeneració per evitar la mort. Va ser creat per una meta-crisi biològica instantània i va ser el resultat final de l’energia de l’onzena regeneració del Doctor, dipositada en la mà amputada del Desè Doctor.

És per això que aquest Doctor va néixer en un cos separat del Doctor original, existint com una persona individual amb part de l’ADN de la Donna Noble, que va provocar la meta-crisi en tocar la mà amputada que estava plena d’energia de regeneració. Aquestes alteracions genètiques el van portar a desenvolupar una personalitat única, menys misericordiosa, que es va desviar del codi moral que seguia la seva contrapart. El nou Doctor necessitava que algú el vigilés i sofregués el foc de les seves venes. Com que compartia els mateixos sentiments cap a la seva companya Rose Tyler, el Desè Doctor va assegurar-se que aquesta versió de si mateix gaudís de la seva vida amb la Rose Tyler al Món d’en Pete, ja que ell no podia viure amb ella en ser pràcticament immortal. Fent això, la Rose podia viure una vida romàntica amb la còpia del Doctor i alhora podria convertir-lo en millor persona.

Biografia del personatge

El Desè Doctor canalitza l’energia de la seva onzena regeneració al flascó amb la mà amputada a “Journey’s End/El final del viatge”

El Nadal de 2005, el recent regenerat Desè Doctor va perdre una mà en un duel d’espases contra el líder dels Sycorax (“The Christmas Invasion/La invasió de Nadal”). Jack Harkness va recuperar la mà i li va tornar al Doctor en un flascó l’any 100 trilions (“Utopia”). La mà del Doctor es va quedar a la TARDIS fins que el Doctor va ser encertat pel tret d’un Dàlek, que va provocar l’onzena regeneració del Senyor del Temps. Després de curar-se el cos amb energia de la regeneració, va canalitzar l’excés d’energia a la mà, un receptacle biològic, que el va permetre curar-se sense haver de canviar d’aparença i personalitat (“Journey’s End/El final del viatge”). Tot i saber quanta energia havia de gastar per curar-se sense canviar d’aspecte, va gastar la mateixa energia que en una regeneració completa. L’Onzè Doctor va descriure aquestes dues regeneracions a la Clara Oswald com un “problema de vanitat“, quan li explicava per què no li quedaven regeneracions (“The Time of the Doctor”).

Poc després d’aquesta regeneració avortada, els Dàleks van intentar destruir la TARDIS del Doctor. Encara dins de la TARDIS durant aquesta aparent destrucció, la Donna Noble va tocar el contenidor on hi havia la mà plena d’energia. L’energia de la regeneració present a la mà combinada amb l’ADN humà de la Donna, va causar una meta-crisi biològica instantània. La força de la reacció va trencar el contenidor, permetent que l’energia regenerés tot el cos que faltava del nou Doctor. En aquest procés, es va crear el Doctor Meta-Crisi, que va aparèixer nu davant la Donna i va desmaterialitzar la TARDIS immediatament, per salvar la nau i la companya de la mort (“Journey’s End/El final del viatge”).

El Doctor Meta-Crisi sorgeix de la mà amputada davant la Donna a “Journey’s End/El final del viatge”

Després de posar-se un vestit blau, el Doctor Meta-Crisi i la Donna van sortir de la TARDIS i van intentar atacar en Davros i els Dàleks amb la seva nova arma. Tots dos van ser electrocutats pel Davros. Això va despertar l’altra part de la meta-crisi, i la Donna va aconseguir la ment d’un Senyor del Temps. Després que ella derrotés els Dàleks, juntament amb el Doctor Meta-Crisi i el Desè Doctor es van unir per retornar tots els planetes als seus lloc originals. El Doctor Meta-Crisi va ser incitat pel Dalek Caan a complir la seva profecia i destruís els Dàleks. Va optar per fer-ho i va ignorar els motius tant d’en Davros com de la Donna. Va procedir a sobrecarregar els generadors de Dalekànium, i va fer que pràcticament tot el Nou Imperi Dàlek esclatés, tant els Dàleks en sí, com el propi Cruciform.

Sentint que la seva nova contrapart humana era massa perillosa per deixar-la campar lliurement, el Doctor va confiar-lo a la Rose Tyler i els va portar al Món d’en Pete. El Doctor va dir a la Rose que el Doctor Meta-Crisi la necessitava, que estava enfadat i venjatiu tal com ho havia estat ell quan la va conèixer a “Rose”. Li diu que ella el va fer millorar i que ara havia de fer el mateix amb la seva versió humana. Al principi, la Rose es va negar i va insistir que el nou Doctor no era realment l’original, però ell va dir-li que eren exactament iguals i el Doctor Meta-Crisi li va oferir viure amb ell. Rose va preguntar als dos Doctors què era l’última cosa que li havien dit quan van acomiadar-se a “Doomsday/La fi del món”. El Desè Doctor no li dóna una resposta concreta i li diu: “Cal dir-ho?”. En canvi, el Doctor Meta-Crisi li respon la pregunta xiuxiuejant-li a l’orella. Bastant convençuda per la resposta del Doctor Meta-Crisi, la Rose va besar el Doctor humà als llavis. El Desè Doctor ho va mirar tristament abans de tornar amb la Donna a la TARDIS i sortir del món paral·lel.

La Rose i el Doctor Meta-Crisi a “Journey’s End/El final del viatge”

Quan les portes de la TARDIS es van tancar, es va trencar el petó. El Doctor Meta-Crisi va agafar la mà de la Rose i va mirar la dematerialització de la TARDIS (“Journey’s End/El final del viatge”).

Hi ha una escena eliminada de l’episodi en què el Desè Doctor donava un corall de TARDIS al Doctor Meta-Crisi perquè la Rose i ell poguessin tenir una TARDIS al Món del Pete. L’escena es va eliminar perquè complicava el comiat de la Rose, però va ser inclosa a la versió en DVD. Russell T. Davies va comentar que, tot i la seva omissió, l’escena es pot considerar canònica.

Senyor dels Somnis - Toby Jones

Senyor dels Somnis

El Senyor dels Somnis és una manifestació psíquica de les parts més fosques del Doctor, interpretat per Toby Jones i nascut a causa del pol·len psíquic que estava atrapat al rotor temporal de la TARDIS. La seva primera i única aparició va ser a “Amy’s Choice/La decisió de l’Amy”. A causa d’haver sigut creat com a al·lucinació, el Senyor dels Somnis tenia la capacitat de controlar els somnis dels altres a llibertat, fins i tot va permetre que el Doctor, l’Amy i en Rory compartissin el mateix somni. No obstant això, com va dir l’Onzè Doctor, “no tenia poder sobre el món real”.

Físicament, el Senyor dels Somnis és un home gran i baixet. Quan es va enfrontar a l’Onzè Doctor i els seus companys, l’aparença del Senyor dels Somnis era generalment una paròdia del propi Doctor (ja que era una manifestació psíquica d’ell) i vestia una jaqueta de tweed, una camisa a ratlles i un corbatí molt similar al del Doctor. Freqüentment, anava canviant la seva roba per burlar-se de la situació en què es trobava el trio.

Com a imatge contrària al Doctor, el Senyor dels Somnis era pèl-roig (color de cabells que el Doctor volia tenir quan es va regenerar en l’Onzè Doctor, tal com expressa a “The End of Time/La fi del temps”), d’aparent vellesa i baix.

Biografia del personatge

Senyor dels Somnis al món del Leadworth Idíl·lic amb en Rory, l’Amy embarassada i l’Onzè Doctor a “Amy’s Choice/La decisió de l’Amy”

El Senyor dels Somnis va ser “despertat” amb fragments de pol·len psíquic procedents de Candle Meadows de Karass Don Slava (traducció en procés) que s’havien quedat atrapats al rotor temporal de la consola de la TARDIS del Doctor. Aquest pol·len va induir un estat de somni col·lectiu per a l’Onzè Doctor i els seus companys, Amy Pond i Rory Williams, quan el rotor es va escalfar. El Senyor dels Somnis va atrapar el Doctor, l’Amy i en Rory entre dos mons, un que tractava d’un Leadworth aparentment idíl·lic (cinc anys en els futurs personals de l’Amy i en Rory), i l’altre que tractava de la TARDIS dirigint-se cap a una “estrella freda”. Els va dir que un d’aquests mons era un somni i l’altre era real. A cada món, els tres havien d’enfrontar-se a “un perill mortal” i tenien la premisa que només podien morir en el món dels somnis, ja que els permetria despertar-se a la realitat, mentre que morir a la realitat, era, evidentment, morir. En realitat, però, el Senyor dels Somnis havia creat tots dos mons; tot el temps havien estat dormint a la TARDIS mentre somiaven en un o altre món irreal.

El Senyor dels Somnis es va presentar al Doctor i als seus companys en ambdós mons, i va mostrar les inseguretats i defectes del Doctor mentre pressionava l’Amy per avaluar les seves pròpies prioritats i “somnis” per al futur: si volia una vida d’aventura amb el Doctor, o volia una vida segura amb en Rory i formar una família. Semblava que li agradava llançar punyalades al Doctor i els seus acompanyants sobre com veia les seves relacions. El Doctor va reconèixer qui era el Senyor dels Somnis perquè, segons les seves pròpies paraules, només una persona en tot l’univers podia odiar-lo tant.

Després que tots morissin al món del Leadworth idíl·lic, van ser alliberats de la “estrella freda” del Senyor dels Somnis com a “recompensa” per, aparentment, resoldre el seu trencaclosques. Aleshores, el Doctor es va adonar que aquells dos mons eren ficticis i per tornar al món real va destruir la TARDIS i aparentment, va matar-se a si mateix, a l’Amy i a en Rory.

El Senyor dels Somnis al món de la TARDIS dirigint-se a l’estrella freda a “Amy’s Choice/La decisió de l’Amy”

Els protagonistes no sabien si el Senyor dels Somnis va ser derrotat o no. Després d’haver trobat el pol·len psíquic i haver-se desfet d’ell, el Doctor va veure el rostre del Senyor dels Somnis en el seu reflex a la consola de la TARDIS, somrient amb astúcia. En ser una representació de la foscor interior del Doctor, el Senyor dels Somnis mai pot ser veritablement derrotat, sinó només amagat dins d’ell mateix (“Amy’s Choice / La decisió de l’Amy”).

El Conservador - Tom Baker

El Conservador

El Conservador és una regeneració anciana i futura del Doctor interpretada per Tom Baker, que va decidir distanciar-se de la seva vida d’aventures per esdevenir un “humil conservador“. S’ha dedicat a conservar quatres a la Sub-Galeria de la National Gallery de Londres, entre els quals, Mai Més Caurà Gallifrey (Gallifrey Falls No More en versió original), que confessa que va obtenir en “circumstàncies extraordinàries”. La seva única aparició en pantalla és durant l’especial pel 50è Aniversari de la sèrie, “The Day of the Doctor”, on apareix breument després que l’Onzè Doctor s’acomiadés del Doctor de la Guerra i del Desè Doctor a la National Gallery de Londres.

Aquesta encarnació és força ambigua en pantalla perquè el Conservador no deixa clar si és una regeneració futura del Doctor que ha repetit el rostre del Quart Doctor, o si és una versió envellida del Quart Doctor. A més a més, Tom Baker només surt acreditat com “el Doctor” als crèdits de l’episodi especial. Per treure’n l’entrellat, Steven Moffat va dir a la Doctor Who Magazine 487 que el Conservador és una futura encarnació del Doctor i suggereix que de la mateixa manera que el Desè Doctor i el Doctor de la Guerra no van poder retenir els records sobre els esdeveniments de “The Day of the Doctor”, l’Onzè Doctor tampoc recordaria del tot la seva conversa amb el Conservador, sinó que abandonaria la Sub-Galeria “amb l’estranya i no fonamentada convicció que Gallifrey encara existeix en algun lloc“. Tot i això, aquesta revelació, igual que d’altres que s’han fet fora de pantalla, no és una explicació de la sèrie sobre el personatge, i només comptarà si es diu en la sèrie televisada.

Biografia del personatge

El Conservador i l'Onzè Doctor davant de <em>Mai Més Caurà Gallifrey</em> a la Sub-Galeria de la National Gallery de Londres a "The Day of the Doctor"
El Conservador i l’Onzè Doctor davant de Mai Més Caurà Gallifrey a la Sub-Galeria de la National Gallery de Londres a “The Day of the Doctor”

En algun moment fora de pantalla, el Conservador va obtenir Mai Més Caurà Gallifrey en circumstàncies extraordinàries i la va portar a la Sub-Galeria de la National Gallery de Londres.

Quan el Doctor de la Guerra, el Desè i l’Onzè Doctors es van reunir a la National Gallery després de la batala final de l’Última Gran Guerra del Temps, el Conservador es va acostar a la Clara Oswald i va dir-li que estava buscant el Doctor.

Quan l’Onzè Doctor estava sol comentava que un dia podria retirar-se i ser conservador, llavors el Conservador va aparèixer i va exclamar que “algun dia ho seria”. Després que el Doctor reconegués la cara del Conservador i assenyalés que “mai no oblida cap rostre”, el Conservador assenyala que algun dia visitaria les seves versions anteriors, però només les “dels antics favorits“.

Va dir al Doctor que el nom de la pintura no era ni Mai Més ni Caurà Gallifrey, sinó que ambdós noms formaven part d’un sol títol: Mai Més Caurà Gallifrey. Tot i que després anuncia que “només és un conservador humil” i que no ho sabia del cert. Va anunciar-li que Gallifrey encara existia però que estava perdut. El va incitar a anar a buscar-lo dient-li que encara tenia molt a fer i després el va felicitar.

El Conservador dient-li a l’Onzè Doctor “who knows” (qui sap) a “The Day of the Doctor”

Quan el Doctor va intentar insistir sobre el significat del que li acabava de dir, el Conservador va dir que era lliure de pensar el que volgués i que seria decisió seva buscar o no el planeta. Després va començar a dir-li què faria si ell fos el Doctor, però es va interrompre i va dir que ell potser ja havia sigut el Doctor, o que potser el Doctor algun dia seria ell. Va decidir que això no importava i se’n va anar (“The Day of the Doctor”).